 |
| Ressenya extreta de: https://escalatroncs.wordpress.com |
Escapant-se de les seves obligacions familiars i laborals,
aquest dissabte el Mundi em va proposar anar a passar al matí a Montserrat.
Tocava buscar una via assequible pel nostre lamentable nivell actual (no gaire
distant del que havíem tingut quan anàvem a escalar més sovint). Tenia ganes d’anar
a les Agulles, una de les zones que més m’agrada de Montserrat i on tenim
moltes vies curtes per poder fer en un matí. Finalment em vaig decidir per l’agulla
del “Cap del Guerrer”, on hi ha la via “UME 40 anys” que segons es deia per la
xarxa hi havia un equipament generós i una dificultat que havíem de poder assumir
...
 |
| L’agulla del Cap del Guerrer la tenim ben bé al damunt del refugi d’Agulles, pujant uns pocs metres per la canal de l’Ou de Colom. |
Ens plantem a peu de via i ens comencem a equipar. El primer
llarg és el més difícil, així que m’ho agafo amb calma esperant que el Mundi
vagi amb les seves presses i es carregui de cintes per fer el primer llarg. Me’l
vaig mirant de reüll i encara va més a poc a poc que jo. Aquí passa alguna cosa
estranya i sembla que avui tots dos fem el ronso... Me’l torno a mirar i em diu si
vull tirar. Vajaaaaaaaa! Havent proposat la via no puc dir que no. Suor freda!
 |
| Petit sostret de 6a al primer llarg |
El llarg comença amb una placa que es veu força fina i
després un petit sostret on hi hauria d’haver el pas més difícil. Em veig venir
una relliscada tonta abans d’agafar el primer parabolt i la conseqüent mofa i
crítica eterna del Mundi, però m’hi poso sense protestar gaire. Miraculosament
arribo al segon parabolt sense gaires dificultats. Aquí em paro i m’ho miro una vegada i un altre. Decideixo no
complicar-me la vida i fer el pas amb l’estrep. El col·loco amb precisió i
començo la progressió però m’adono que encara no arribo al següent parabolt.
Torno a baixar i pujo un graó més amunt però res, encara no hi arribo! Haig de
pujar al graó de sobre però ja quedo mal posat i no trobo cap presa de mans per
poder-m’hi col·locar bé. Els peus em ballen endavant i endarrere i em sembla
que cauré de cul endarrere. Comença l’espectacle! Abandono els estreps i
decideixo provar el pas en lliure, almenys si caic només m’emportaré algun cop
de genoll. Surto del parabolt i hi torno unes quantes vegades, provo de recte,
per la dreta i per l’esquerre. Penso que no me’n sortiré i li dic al Mundi que
es vagi preparant. Vaig a fer un últim intent. Em moc molt a la dreta on trobo
una pedreta per agafar-me i un bon peu esquerre per pujar una mica i ALEHOOOP!
No sé com ha anat però em trobo al damunt del sostret amb una facilitat acollonant!
Estic molt sorprès però no m’encanto pas i acabo de pujar per assegurar-me.
No sé com ha anat però ja està fet ! Després la dificultat ja va baixant i
arribo exultant a la reunió.
El segon llarg és pel Mundi, que com sempre puja sense cap mena de problema mentre va parant per fer fotos. De segon puc disfrutar de
les vistes i una escalada que em diverteix.
 |
| Inici del 2n llarg, bones vistes de la Portella Gran |
 |
| Disfrutant del 2n llarg |
Quan arribo a la reunió m’adono que tot està mal calculat i
per tant em tocarà fer la tercera tirada! Tan bé que es va de segon!!! Li
proposo al Mundi que disfruti ell i també tiri, però em diu que per motius
logístics em toca a mi. Què hi farem! Finalment m’alegro d’haver tirat, ja que
el llarg és prou bonic i ben assegurat perquè no pateixi ni jo. Arribo a la
reunió des d’on es veu la Miranda de les Bohigues amb la fantàstica via “Montpart”,
qui sap si algun dia la repetirem!
 |
| El Mundi al 3r llarg |
 |
| Assegurant còmodament |
 |
| Molt a prop de les Bessones i la Bola del Partió |
El descens és un bon ràpel volat per la cara nord, amb una
instal·lació una mica lletja. Una bona manera d’arrodonir la jornada.
 |
| Iniciant el Rappel per la vessant nord |
Si voleu trobar informació de primera podeu consultar els següents blogs:
Escalatroncs
El col·leccionista de vies
Joan Asín
Escalatroncs
El col·leccionista de vies
Joan Asín
