L’any passat vaig estar seguint una d’aquelles curses que s’han convertit en mítiques: La Transvulcània. Els paisatges que vaig veure em van semblar espectaculars, segurament gràcies a les fotos del Jordi Saragossa, que és capaç de fotografiar un cargol i fer-te creure que està esprintant. Viatjar a la “Isla Bonita” també era suculent i agafar-me uns dies de festa al mes de maig encara més!
Un parell d’amics que la van córrer l'any passat no em convidaven a l’optimisme,
ja que parlaven de molta calor, pujades molt dures i baixades pitjors. Com a
bon corredor mediocre, l'Ultramarató semblava una cosa exagerada però
la marató podia estar a l’abast. Gaudiria de l’ambient i faria 44 quilòmetres
que eren comuns amb l'ultra.
La preparació semblava bona, amb un mínim de dos
entrenaments de “qualitat” a la setmana més un parell de tirades llargues
participant en mitges maratons els cap de setmana. Vaig fer la PunkTrail del
Pont de Vilomara (uns 35km) i les sensacions van ser molt bones. Anava llençat
a les Canàries i tot havien de ser flors i violes.
El divendres ja no vaig dormir i avorrit de donar voltes al
llit a les 6 del matí ja ho tenia tot a punt. El primer avió de Barcelona a
Madrid va sortir més o menys puntual, però un cop al cel de la capital ens
informen que només tenen una pista disponible i que ens faran un passeig fins
que els donin permís per aterrar. Donem unes quantes voltes i quan aterrem ja
hem perdut el vol cap a “Santa Cruz de la Palma”. Alegria!
Les noies d’IBERIA de Madrid són gent alegre i campatxana.
Acostumades a veure’n de tots colors no s’arrufen davant un català emprenyat (moderadament,
és clar!) i a qui se li encallen les vocals parlant la llengua de Cervantes. Ens diuen que només hi
ha un vol diari a La Palma i que ens haurem d’esperar a demà. La cursa és l’endemà
mateix i no podem quedar-nos a Madrid així que busquem tota mena d’alternatives.
Descartat anar-hi nedant, no perquè no puguem sinó perquè pobrets no tenen mar,
ens n’anem a Tenerife. La sort continua estant al nostre costat: arribarem a
Tenerife Nord i haurem d’agafar un ferri que surt de ... Tenerife Sud! Tindrem
poc menys d’una hora per travessar tota l’illa i saltar dins el vaixell.
 |
| Sostre de bambú de l'aeroport de Barajas. Segons diuen és molt ecològic, el deuen collir allà a prop |
A Tenerife (nord) no fan obres i aterrem dins l’horari
previst. A dins aquest avió hi ha uns quants penjats més que també intenten
arribar a la cursa, però ells hauran d’esperar l’equipatge i nosaltres només
portem equipatge de mà. Sortim corrents cap a la parada de taxis i li dic al
conductor.
-En una hora tenemos que estar en Tenerife Sud –
li dic sense entrebancar-me.
Es mira el rellotge i diu
-Venga!
La carretera és molt millor del que esperava. Una gran
autopista de dos carrils amb quasi cap cotxe. El “tinerfeño” no bada boca en
tot el viatge però es posa a 140km/hora i arribem 5 minuts abans!
 |
| El taximetre, que encara havia de pujar bastant més ... Una de les pitjor experiències de la meva vida! |
 |
| Tenerife Sud (Los Cristianos). Segurament l'únic lloc des d'on no es veu el Teide |
Són les dues de la nit i no hem sopat. Tampoc tenim
esmorzar per demà perquè ens ho hem menjat tot al ferri. Esperàvem arribar a les 2 del migdia i ens hem retardat 12 hores. Ara mateix no em
preocupa perquè només tinc ganes de dormir. A les 6 del matí hem d’agafar el
bus que ens portarà a la sortida de la Marató Transvulcania!
