Corria l'any 2010 quan amb una colla d'amics vam anar a pujar als Astazous des de Pineta. Aquell dia em vaig llevar amb una migranya de cavall i em vaig haver de quedar a dormir a sota un pi. Des de llavors que m'havia quedat l'espina clavada, una espineta que tampoc feia molt mal perquè he tardat 15 anys en tornar-ho a intentar.
El 8 de juny de 2025 anem cap a Bielsa amb la Jéssica, on fem un bon sopar i estirem una mica les cames pel carrers d'aquest poble. Quan es comença a fer fosc pugem cap a la Pradera de Pineta, on dormim còmodament dins les furgoneta.
Ens llevem ben d'hora i comencem a pujar muntanya amunt, cap al Balcón de Pineta. Encara hi ha algunes congestes de neu, que esquivem hàbilment per damunt d'alguns rocs. Sense més inconvenients que seguir el ritme trailrunner de la Jéssica arribem al Balcón, on fem un petit mos contemplant la cara nord del Monte Perdido. Aquí asseguts, recordo aquella sortida del MET (Monistrol Extrem Team), on tota la colla vam dormir al ras i ben entrada la nit hi va haver una gran tempesta amb llamps i trons! Tots vam fugir a refugiar-nos a sota els grans blocs, excepte un alpinista que anava tan ben equipat que n'hi se'n va adonar que plovia.
Encara que hi ha força neu continuem amb vambes, perquè no fa gaire fred i les botes sempre ens acaben fent mal. Passem pel llac de Marboré i veiem el refugi de Tucarroya, tot molt bonic.
A punt d'arribar al Coll dels Astazous es gira un vent molt fred i veig que la Jéssica es comença a quedar endarrere? Què passa? Doncs que s'està començant a congelar de fred, porta uns vambes ben foradades i ja va amb els peus xops. Acabem d'arribar al coll i allà li dóno uns mitjons secs i es posa les botes. Mica a mica es va recuperant.
Pugem a l'Astazous petit i veiem que anem força tard. Encara ens queda tota la tornada (a peu i en cotxe) i preferim tornar sense fer l'Astazous gros, que deixem per un altre dia!
Enllaç al Wikiloc: Astazou petit en un dia
