Magdalena Inferior - Via Àpia

Tot i estar en plena onada de calor, avui el Mundi feia 40 anyets i havíem decidit que tocava anar a escalar. Com sempre hem quedat tard i a més a més tampoc hem tingut cap mena de pressa per fer el cafè!

Pugem fins al Monestir i des d'allà agafem el funicular de Sant Joan, ja són quasi les 10 del matí quan arribem a dalt i la calor ja comença a ser asfixiant. Encara no hem acabat de decidir la via que farem, així que primer fem una passejada pels peus de via de tota la Magdalena Inferior: està clar que a aquesta hora no hi ha ni una via a l'ombra! Finalment farem la via Àpia, que és una via entretinguda i ràpida de fer, així el sofregit no serà molt gran.

Ressenya extreta de: https://escalatroncs.wordpress.com 
i la xapa que ens marca el començament de la via

La via comença al capdamunt de les escales de Jacob, anirem seguint els parabolts pintats de color verd. Com a referència, tenim una xapa verda a peu de camí que ens indica l'inici de la via.

El primer llarg comença suau, sembla que la primera assegurança quedi una mica amunt però amb molta calma el Mundi hi arriba amb molta serenitat (avui el deixarem fer de primer en tots els llargs). Superar la primera panxeta que tobem és el pas més complicat de la via, tot i que si busquem una mica trobarem unes bones preses que ens faran superar el pas amb una bona tibada.

Començant la via sense deixar temps ni a assegurar-lo, per variar ...

A la primera reunió ja comencem a fregir-nos com llengardaixos, tot i que el Mundi diu que passa un airet molt bo. Fem unes quantes fotos, bebem un bon glop d'aigua i ens hi tornem a posar. Segurament la sortida de la reunió és el moment més complicat d'aquest segon llarg, curt i assequible per qualsevol bon escalador mediocre.

Iniciant el segon llarg

La segona reunió ja és més còmode, això ja quasi ho tenim. Les pedres comencen a cremar, és com si estiguéssim escalant al Marroc.

A la segona reunió, esperant el Zorri que no acaba mai

El tercer llarg és realment molt bonic. Aquí les pedres ja són d'un tamany estratosfèric i ens anem movent suaument entre un camp de patates, triant la que s'adapta millor a les nostres manetes.

El fotògraf fotografiat !

Tercera tirada amb preses per triar i remenar

Les espelmes que es van encendre soles, també estàvem a 40 graus!

Dubtem de si agafar el cremallera per baixar al monestir. Cagadubtes! Anem al cremallera i veiem que ens hem d'esperar 10 minuts. Ansiosos! Pensem que amb 10 minuts ja serem a mig camí, així que comencem a baixar cap al pla de Santa Anna. El senyor dels 40 anys es va esverant i acabem baixant com cabres i xops com llimacs de tant suar. Quines presses!!!