dimecres, 12 d’agost del 2015

Gorro Frigi - Via Stromberg

El dimecres feia molta calor, així que amb el Mundi vem decidir pujar altre cop a Gorros, on ens havia de tocar una mica l'aire. Tot i així, al arribar a Montserrat veiem que hi ha una espessa boira i des de baix el monestir sembla que la roca estigui molla i tot! 

Pujant amb el cremallera cap a Sant Joan vem decidir la via que faríem: la Stromberg al Gorro Frigi. Aquí tenim la ressenya original i la nova versió de l'Escalatroncs. Sembla que amb el temps alguns passos s'han tornat més difícils!

Ressenya original i ressenya de https://escalatroncs.wordpress.com
Arribem al Gorro i ens enfilem per la canal que hi ha just després. Com sempre ens passem la via de llarg i ens enfilem més del compte ... Tornem endarrere i localitzem els parabolts grocs amagats darrere un arbre.

El Mundi m'obliga a fer el primer llarg. Em miro la ressenya i ja veig que m'he embolicat, doncs em tocaran tots els llargs amb "ambient" !

Començo a enfilar-me i descobreixo que la roca està molt molla. Li dic al Mundi i em diu que no exageri, que tiri amunt! Remugant entre dents començo a pujar, encintant el primer parabolt, un buril i un segon parabolt, en lleuger franqueig. Sort que aquestes assegurances estan a tocar, tot rellisca i no em sento segur. A partir d'aquí la roca ja està més seca, només una mica humida i queda tirar tot recte amunt. Tot i que hi ha moltes assegurances trobo un pas entremig que em fa patir bastant, sigui pels peus que rellisquen o perquè en sé poc. Arribo justet a la reunió i el Mundi comença a pujar. Sento que s'exclama de que la roca està molla ...

Fent l'aleta des de la primera reunió
El següent llarg és pel Mundi, que no pateix ni un moment.

El Mundi tirant tant relaxat que pot anar fent fotos pel camí
Em toca el tercer, que començo prou bé però arribat al V+ la cosa apreta. Una tibadeta en A0 quan no em veu ningú m'ajuda a superar-ho.

A punt d'arribar al sostret del V+ que superaré amb un elegant A0
La boira a punt d'engulir-nos
El quart llarg també va pel Mundi ... quina cara més dura que té! Un llarg de quart (3r als anys 80) per disfrutar entre grans preses.

El cinquè llarg se'ns entravessa una mica. És una bona panxeta amb preses grans però de mal agafar. També el supero en A0, no fos cas que em pugéssim els fums!

El cim del Gorro Frigi
En resum una molt bona via, tot i que amb moltes assegurances en algun tram s'ha d'escalar. Això sí, els passos més complicats els podem superar en artificial, com a bons escaladors mediocres que som!

La baixada la fem amb un parell de ràppels. Tot seguit toca córrer, com sempre fem tard!

Més informació:

divendres, 7 d’agost del 2015

Carros de Foc versió reduïda

Com totes les bones aventures, aquesta també va començar al bar. Bo i sopant amb el grup d'entrenament de "running" se'm va escalfar el morro i vaig dir que volia fer els Carros de Foc en dos dies, sense córrer però sense encantar-me. No m'ho esperava però el Xavi s'hi va afegir a l'acte i com no, la Jessi també.

Sense gaires preparatius, una setmana després enfilàvem cap a Espot. El punt de sortida seria el pàrking de sota l'estany de St. Maurici, dormiríem a la Restanca i el dia següent ja havia d'estar acabat. Aquesta era la teoria.

Dilluns 3 d'agost

Ens llevem a les 5:30. Jo he dormit al costat del cotxe amb l'esterilla i el sac de dormir. Com que vinc d'uns dies de Festa Major he dormit com un tronc. La Jessi i el Xavi han dormit a dins el cotxe perquè tenien por de les feres ferotges que hi ha pel món. A les 5.50 ja estem a punt i amb els frontals il·luminant el camí pugem cap a l'estany de St. Maurici. En menys d'una hora ja som al capdamunt, preparats per començar els Carros de Foc.

Començant a despuntar el dia a l'Estany de Sant Maurici

Refugi Ernest Mallafré - Amitges (1 hora 30 minuts)

Quasi tot per pista forestal, tot i així la cosa puja! A mida que anem pujant tenim bones vistes dels Encantats i després l'espectacular imatge de les Agulles d'Amitges. Aquí ja veig que aquests dos van per feina, no em deixen ni temps de fer fotos ...

Deixant endarrere els Encantats
Les impresionants Agulles d'Amitges
Amitges - Saboredo (2 hores)

En aquesta etapa haurem de superar el Port de Ratera, ens espera una bona pujada d'uns 300 metres de desnivell. Estem força frescos i el sol encara no apreta. Superem aquesta etapa en menys temps del previst i comencem a ser optimistes.

El Xavi i la Jessi
Saboredo - Colomers (1 hora i 15 minuts)

Aquí ja comencem a veure quina serà la tònica de les jornades. Els Carros de Foc consisteixen en sortir d'un refugi amb tendència a pujar i pujar fins a superar un coll, un cop allà toca baixar i baixar fins a arribar al següent refugi !

Arribem a Colomers i veiem que anem molt bé de temps, però tenim reservat el refugi de la Restanca, que era l'únic que estava lliure quan vem fer la reserva. Avui podríem arribar perfectament fins a Ventosa i Calvell i demà no tindríem una etapa tant llarga. La Jessi agafa el mòbil i truca al refugi. No sabem com s'ho fa però aconsegueix que ens hi deixin anar, això sí, dormint al terra. Abans hem d'anar fins la Restanca, però aquest refugi queda una mica allunyat i hem de repetir el mateix camí d'anada i de tornada el mateix dia ... Decidim saltar-lo ! Total no hem de segellar cap papereta ja que anem a la nostra, no ens costa gaire tirar pel dret!

Algú ha fet de les seves i s'ha carregat el pont
Colomers - Ventosa i Calvell (2 hores)

El paisatge continua sent espectacular. Amb molts llacs i bons desnivells. Arribant al refugi ja veiem els Besiberris, són les 16:30 de la tarda i tenim temps de fer una bona remullada al riu. Passem el que queda de tarda jugant al parxís.

Després d'un bon sopar ens hem d'esperar a que tothom vagi a dormir per tal de que ens habilitin el menjador. En un moment els guardes apilen taules i bancs en un racó i ens posen uns matalassos a terra. Són una mica més de les 10 i tardo uns 30 segons en quedar adormit.

Arribats al Ventosa i Calvell

Dimarts 4 d'agost


El primer torn d'esmorzars és a les 6:30. Jo em desperto a les 5:30, ja que algun despistat s'ha posat el despertador a aquesta hora. Em desperto renegant i m'adono que el rellotge que pita és el meu... A les 6:00 ja engeguen els llums, tinc el temps just d'aixecar-me i ja m'han tret el matalàs i la manta. En un tres i no res la nostra habitació torna a ser un menjador.

Ventosa i Calvell - Estany Llong (4 hores i 45 minuts)

Sortim del refugi que ja són més de les 7. Si volem acabar tota la volta és massa tard, però si volíem esmorzar no podíem sortir gaire abans. Ens espera la jornada més dura de Carros de Foc, amb la pujada al Contraix!

La pujada al coll del Contraix és molt espectacular. A la major part de la pujada no hi ha camí, només grans blocs de pedra per on anem saltant d'un a l'altre. La Jessi i el Xavi van com cabres i em costa de seguir-los! Per si no n'hi ha prou comença a ploure i les roques comencen a relliscar. Passem per davant d'un grup de francesos que s'han amagat a sota uns grans blocs. Ens miren com si estiguéssim bojos, però no plou gaire i continuem amunt! L'últim tram és molt dret, fent un pas endavant i dos endarrere arribem al Collet.

La baixada encara és més dura, ens esperen 800 o 900 metres de desnivell negatiu. Per si no n'hi ha prou, al arribar a l'estany de Contraix ens despistem una mica i perdem el camí. Estem una estona penjats per un gran penya-segat buscant un lloc per on baixar, però finalment posem seny. Tot i que la Jessi no vol tornar mai endarrere l'arrosseguem cap a l'última fita i trobem el bon camí, just a l'altre banda d'on pensàvem que era.

Els Besiberris i l'Estany Negre
El pedregar del Contraix

Estany Llong - Colomina (3 hores i 45 minuts)

Després de la dura etapa anterior estic bastant cansat. Ens queden encara moltes hores per endavant si volem arribar fins a l'estany de Sant Maurici, així que intento temptejar el terreny. El Xavi està bastant convençut de que podem acabar i la Jessi no vol sentir ni parlar d'allargar la nostra estada a Aiguestortes un dia més ... Sembla ser que estic amb dos folls.

Aquesta etapa és la més llarga en quan a quilòmetres, però tota l'estona podem caminar bastant ràpid. Per fi hi ha un camí i no un munt de rocs! Avancem molt ràpid. La Jessi va a davant i el Xavi i jo anem treient un pam de llengüa. Ha decidit que acabarem avui i marca un ritme infernal que aviat desistim seguir, ja pararà un dia o altre!

Arribem destrossats a la Colomina. El ritme ha sigut altíssim i hem rebaixat en més d'una hora les previsions de temps. Tot i així són les quatre de la tarda i encara ens queden dos refugis. Anant molt bé arribarem de nit al cotxe i el temps torna a amenaçar pluja. Estudiem el mapa i veiem que podem anar directament al Refugi Mallafré, agafant un camí que puja fins al Coll de Peguera. La guarda del refugi ens explica com és aquest camí i no hi ha cap dubte, ens saltarem el Refugi Josep Maria Blanc!

El Refugi de l'Estany Llong

Colomina - Mallafré (3 hores i 45 minuts)

Seguim el camí fins al pas de l'ós, just després d'unes escales dretes com una mala cosa. Deixem el camí que ens portaria al Josep Maria Blanc i enfilem cap al coll de Peguera. De seguida ens alegrem d'haver triat aquesta opció, el camí és realment bonic i ben aviat arribem al collet. Hi ha uns núvols negres que prometen deixar-nos xops.

Un cop al coll la baixada és divertida. Primer amb una part de tartera força dreta, on podem anar molt ràpid i després amb un gran camp de blocs on tornem a anar saltant com cabretes. Tota aquesta baixada està plena de fites i és difícil perdre's.

Després de més de 12 hores camianat arribem a l'estany de Sant Maurici. Ens queda la baixada fins al cotxe, que farem arrossegant-nos, però encara disfrutant d'aquesta gran excursió.

El Refugi de la Colomina
La gran tartera del Coll de Peguera