El dimecres feia molta calor, així que amb el Mundi vem decidir pujar altre cop a Gorros, on ens havia de tocar una mica l'aire. Tot i així, al arribar a Montserrat veiem que hi ha una espessa boira i des de baix el monestir sembla que la roca estigui molla i tot!
Pujant amb el cremallera cap a Sant Joan vem decidir la via que faríem: la Stromberg al Gorro Frigi. Aquí tenim la ressenya original i la nova versió de l'Escalatroncs. Sembla que amb el temps alguns passos s'han tornat més difícils!
 |
| Ressenya original i ressenya de https://escalatroncs.wordpress.com |
Arribem al Gorro i ens enfilem per la canal que hi ha just després. Com sempre ens passem la via de llarg i ens enfilem més del compte ... Tornem endarrere i localitzem els parabolts grocs amagats darrere un arbre.
El Mundi m'obliga a fer el primer llarg. Em miro la ressenya i ja veig que m'he embolicat, doncs em tocaran tots els llargs amb "ambient" !
Començo a enfilar-me i descobreixo que la roca està molt molla. Li dic al Mundi i em diu que no exageri, que tiri amunt! Remugant entre dents començo a pujar, encintant el primer parabolt, un buril i un segon parabolt, en lleuger franqueig. Sort que aquestes assegurances estan a tocar, tot rellisca i no em sento segur. A partir d'aquí la roca ja està més seca, només una mica humida i queda tirar tot recte amunt. Tot i que hi ha moltes assegurances trobo un pas entremig que em fa patir bastant, sigui pels peus que rellisquen o perquè en sé poc. Arribo justet a la reunió i el Mundi comença a pujar. Sento que s'exclama de que la roca està molla ...
 |
| Fent l'aleta des de la primera reunió |
El següent llarg és pel Mundi, que no pateix ni un moment.
 |
| El Mundi tirant tant relaxat que pot anar fent fotos pel camí |
Em toca el tercer, que començo prou bé però arribat al V+ la cosa apreta. Una tibadeta en A0 quan no em veu ningú m'ajuda a superar-ho.
 |
| A punt d'arribar al sostret del V+ que superaré amb un elegant A0 |
 |
| La boira a punt d'engulir-nos |
El quart llarg també va pel Mundi ... quina cara més dura que té! Un llarg de quart (3r als anys 80) per disfrutar entre grans preses.
El cinquè llarg se'ns entravessa una mica. És una bona panxeta amb preses grans però de mal agafar. També el supero en A0, no fos cas que em pugéssim els fums!
 |
| El cim del Gorro Frigi |
En resum una molt bona via, tot i que amb moltes assegurances en algun tram s'ha d'escalar. Això sí, els passos més complicats els podem superar en artificial, com a bons escaladors mediocres que som!
La baixada la fem amb un parell de ràppels. Tot seguit toca córrer, com sempre fem tard!
Més informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada