És diumenge i ens ho agafem amb calma, són les 11 tocades i pugem cap al monestir. De seguida veiem que potser no ha sigut una bona opció, ja que ben aviat ens trobem amb la caravana típica dels caps de setmana. Acabem de passar el monestir de Sant Benet i ja estem totalment parats. Decideixo aparcar allà mateix, en un replà de la cuneta.
Fem dos o tres quilòmetres sota un sol de justícia, tot i així veiem que ha sigut una bona decisió, doncs els cotxes no es mouen ni un mil·límetre. Arribats al monestir ja tinc decidit que agafarem el cremallera per pujar a Sant Joan, però justament avui els operaris fan vaga! Tocarà continuar a pota!
Fem una bona suada fins a l'estació de Sant Joan. La Jessi ha imposat un ritme endimoniat, a més a més m'ha fet pujar les dues cordes i tot el ferro a mi ... estic baldat!
Continuem cap a l'ermita de Sant Joan, comencem a pujar pel camí pavimentat que puja a les ruïnes que hi ha a damunt, però de seguida l'abandonem en un revolt pronunciat, seguint les marques blaves a mà esquerre. Anem seguint per un camí força emboscat i abans d'arribar al collet (pas de la Mallanquera) abandonem les marques per un camí poc marcat a mà esquerre. Passem per sobre un llom pedregós i veiem que aquest acaba amb el cim de la Miranda de Sant Pere. Baixem pel costat esquerre fins a peu de via.
 |
| El cim de la Miranda de Sant Pere (mapa extret de la ressenya dels Germans Masó) |
Començarem fent la via "La Gateta", de Guillem Arias, tota una garantia de trobar forces parabolts i no haver de patir gaire. Aquesta forma part de la seva Trilogia de les tres gatetes, totes tres vies es troben en aquesta mateixa agulla.
La via està totalment equipada amb parabolts de color groc. Deixem les motxilles a peu de via i gaudim d'una escalada sense massa complicacions i perfectament assegurada. La via es fa molt curta, així que anem cap al segon objectiu del dia, la via "Directa JB".
 |
| http://blogdelguillem.blogspot.com/ |
 |
| 2n llarg de "La Gateta" |
La via "Directa JB" puja de dret fins al cim de la Miranda de Sant Pere. La
màxima dificultat la trobarem en les tres panxes que haurem de superar, totes elles molt ben assegurades. A la resta de la via la placa
és més tombada, tot i així els parabolts hi són més justos i això ens
mantindrà atents.
 |
| http://sisbemessanapren.blogspot.com |
Em faig el valent i començo el primer
llarg. M'enfilo decidit cap al primer sostret, que té un color vermell
que ja m'indica que em farà pujar la sang al cap. Amb la primera
assegurança posada m'enfilo per superar el pas, faig unes quantes
temptatives i quan la Jessi no mira em tibo una mica de la següent
assegurança, continuo escalant cap al tercer i la dificultat ja va
baixant. Faig una petita excursioneta de l'última assegurança, amb un lleuger franqueig cap a la reunió.La Jessi puja com si res, supera el pas amb elegància i diu que "ha estat bé".
 |
| Des de la primera reunió |
Ara li toca amb ella el segon llarg, que resolt amb solvència. Com que encara no en té prou es passa de llarg la reunió i fa unes quantes voltes pel cim buscant alguna cosa que només ella sap què era ...
 |
| Superats els dos passos més complicats |
Aquest segon llarg és prou bo. El primer sostret el supero primer amb una bona col·locació, passant de dreta a esquerre i quan agafo una bona pedra blanca faig una bona tibada. Després tenim una placa ajaguda fins al següent pas complicat, que no és difícil però només hi ha un seguro entremig. El següent sostret també me l'haig de mirar, hi ha una llastra a l'esquerre que no fa gaire bona pinta, així que el supero sense ni tocar-la.
Aquesta via és molt més entretinguda que l'anterior i també una mica més exigent (sense passar-nos, que som escaladors mediocres!)
Més informació:
I una imatge general de totes les vies de la Miranda de Sant Pere:
 |
| https://jalknt.wordpress.com |
