No sé gaire com va anar, però un dia em vaig emocionar ... i em vaig apuntar als Matxos!
Els dies van anar passant. Alguna pujadeta a Sant Jeroni, alguna cursa de 20km, una sortideta de 10 o 12 ... Fins que un dia se m’acut mirar de què va això de “Pels camins dels Matxos”. Sembla ser que no era una marxa sinó una cursa de resistència, ho sigui una Ultratrail? Ai ai ai ... cagaleres! Començo a mirar desnivells, quilometratges, ... però on m’he fotut?
 |
Ens col·loquem al darrere de tot, no fos que ens passés tothom per sobre, i arrenquen els Matxos 2016. M’havien dit que la cursa començava a Bellmunt, així que pensava que començaríem caminant. Res de res, aquí ja tothom surt corrent i de seguida ens quedem endarrere. La Shannon i la Maria corren com llebres, no les puc ni seguir!
 |
| Sortida a "destrossu"! |
Comencem la pujada cap a Bellmunt. La gent ens empeny a córrer però intento mantenir un ritme ben baix. El Lluís està molt esverat i la Jessi diu que anem massa de pressa. La Shannon i la Maria continuen corrent molt. L’arribada a Bellmunt és prou bonica i ens trobem amb un gran avituallament. Allà també retrobem la Laura, que s’apunta a la festa.
La baixada de Bellmunt és espectacular, enmig d’una fageda amb els corriols recoberts de fulles. Ens ho passem molt bé baixant. Arribem a un altre avituallament i em diuen que la Shannon no s’ha trobat bé i plegarà, la Laura i la Maria estan amb ella. Anem la Jessi, el Lluís i jo cap al Puigsacalm, pujada majestuosa! Fem cim i quan baixem ens trobem amb la Maria. Ha d’haver corregut com un dimoni per atrapar-nos!
 |
| El Lluís arribant al cim del Puigsacalm (Foto: Jordi Juvanteny) |
 |
| Intentant atrapar la Jessi (Foto: Jordi Juvanteny) |
Anem baixant al trot fins arribar al tram amb cordes i cadenes. Portem un noi al darrere carregat de trastos de l’avituallament, va tant ràpid com nosaltres amb aquest pilot de quilos a l’esquena. Ens diu que “no tenim ritme”!
A coll de Bracons ens tornem a trobar amb la Laura, que ja s’ha encarregat d’endreçar la Shannon. De seguida arriba la Maria i a partir d’aquí ja anirem quasi tota l’estona junts. La Laura ens fa de llebre i ens va explicant tot el que ens anirem trobant d’ara endavant.
Arribem al Prat de la Vola bastant frescos, portem 6 hores i aquí ens atipem de valent: botifarra i pasta. Tot i que el Lluís es troba unes “amigues” que intenten desanimar-lo, de seguida decidim anar cap a Cabrera.
Tot i que la primera part d’aquest tram es fa una mica avorrida, la pujada a Cabrera és espectacular. Gaudim una mica de les vistes i ràpidament tornem a baixar cap al Prat de la Vola. Hem tardat 2 hores i aquí ja no queda quasi ningú! Ja han desmuntat les carpes i tots els voluntaris estan molt relaxats.
Ara ja comencem a anar tocats. La Laura ens diu que encara hem de fer un parell de pujades “preferides” i mentrestant es distreu bevent una cervesa que ha rampinyat d’algun avituallament.
 |
| La llebre i els seus mètodes motivacionals |
Passem per un avituallament on ens reben cridant com energúmens. “Va que no us aguanteu!”, crida un, “Jo no que no m’aguanto!” crida l’altre. Mentrestant uns altres es barallen amb un remolc. Ens fem un bon fart de riure i continuem endavant.
A punt d’arribar a l’últim avituallament la Jessi es mareja i ens hem d’aturar una estona. El Lluís, la Maria i la Laura no se n’adonen i continuen sense nosaltres . Quan arribem a l’últim avituallament veiem que no ens han esperat: mamons!
Els últims quilòmetres es fan interminables, pujant i baixant per una llarga cresta fins a arribar al castell de Torelló. A partir d’allà només queda baixar en picat.
Finalment arribem a Torelló, després de més de 13 hores. Han sigut hores de patiment, però també de fagedes, prats, salts d’aigua, rocams i corriols de somni. Els voluntaris totalment bolcats i gent per tot arreu animant. Tornarem?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada