El Mundi volia acabar d'aprofitar la temporada de neu i anar a fer esquí de muntanya. A mi em feia molta mandra, així que ja li vaig dir que amb mi no hi contés. Arriba el dijous i sembla ser que no deu haver trobat companyia, em diu que s'apunta al que sigui aquest dissabte (tot i que hi ha molta neu ...).
 |
| Ressenya extreta de http://escalatroncs.com |
Ens llevem ben d'hora i a les 7.30 ja estem fent el cafè. Porto unes quantes ressenyes de la Pastereta, de la cara Oest i de la cara Est, segons quin temps tinguem podrem triar.
 |
| Una mica d'ordre entre tanta xapa |
Enfilem camí amunt cap a la Pastereta i ens plantem a peu de via de la via Vilnambar. Aquesta via està totalment a l'ombra, recomanada pels matins d'estiu. Fa fresqueta però considerem que hi estarem bé.
Avui estic una mica espès, així que li demano que comenci ell. El primer llarg sembla el més difícil, tot i que es veu ben cosit de xapes.
El principi del primer llarg té una roca grisa una mica desagradable, el Mundi no s'hi acaba de sentir còmode (masses dies amb esquís als peus). Tot i així de seguida va recuperant sensacions i treu la seva finura característica. Supera uns passets de 6a i s'atura a la primera reunió. En algunes ressenyes recomanen enllaçar els dos primers llargs, però nosaltres som de fer les coses a poc a poc. Ara em toca a mi, així que vaig pujant recuperant les cintes. Trobo que el llarg és prou tècnic de peus i que s'ha d'anar "navegant" per trobar els trams més fàcils.
 |
| Primers metres amb la roca una mica relliscosa |
 |
| Treballant el 6a |
 |
| Superant el tram més vertical del 2n llarg |
Comença a bufar un vent gelat. Veiem que el sol ja escalfa per tot arreu, però nosaltres estem a la Sibèria! El Mundi arriba a la reunió congelat, diu que té els dits de suro. A mi també m'està començant a calar el fred, així que no perdem temps i comencem el següent llarg.
El tercer llarg comença també molt vertical. Tot i així està prou ben assegurat i superats els primers metres de V+ comença a tombar. El vent continua bufant i veig el Mundi tremolar, ell diu que és del fred ...
Arribem a la tercera reunió i caminem uns metres cap a l'esquerre. Aquí estem arrasarats i entrem una mica en calor!
 |
| Arribant al replà de la 3a reunió (al tanto que cauen rocs!) |
El quart llarg comença trencat. Primer m'enfilo en un contrafort bastant podrit per arribar a una petita placa vertical. Aquí les assegurances estan una mica més separades, millor no caure ...
 |
| Primers metres trencats del 4t llarg |
 |
| Vistes des de la última reunió |
La via ens ha agradat molt, és molt mantinguda i molt ben assegurada. La tornarem a fer, però a l'estiu!
Més informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada