Altre cop marxem cap a Torla a
continuar tatxant cims d’Ordesa de la llista. Aquesta vegada ens decidim per
anar al Marboré, de 3248 metres d’alçada.
Després de la característica
pallissa de cotxe, ens plantem a la Pradera d’Ordesa més o menys a les 2 del migdia. El paisatge és hivernal,
amb tots els arbres completament glaçats. Comencem l’ascens cap a la Cola de
Caballo, amb un bon fred i tot el camí ple de gel. Ens acabem posant
els grampons i així pugem més tranquils, els excursionistes tenen feines a
aguantar-se drets i veiem diferents estils de desplaçar-se pel gel: de cul,
fent el cranc, de morros, ... El Mundi i l'Òscar van com dos nens amb sabates noves i mai més ben dit.
 |
| Glaçada al pàrquing |
Finalment arribem a Góriz una
mica abans de les 6. Està ple com un ou i hem de fer la cervesa a la barra, no
tenim lloc ni per seure. Curiosament tot l’equip de guardes de Góriz són
catalans i ens trobem com a casa.
La nit a l’habitació del “Monte
Perdido” és un suplici. La banda sonora de roncs, pets i discussions resulta
desesperant.
 |
| El refugi de Góriz |
Més o menys a les 8 del matí
comencem la dura ascensió al Campo de Bloques. Un bon tros amunt el Sr. Mundi s’adona
que s’ha descuidat el piolet al refugi. Amb l’Òscar ens instal·lem damunt unes
pedres mentre esperem que el vagi a buscar, veure’l pujant i baixant a la
llunyania ens resulta relaxant. Després fem un llarg flanqueig per sota les
parets del “Cilindro” i ens plantem just a sota del Marboré. Tenim dues
opcions, pujar de dret cap al cim o fer un llarg franqueig per sota el Cilindro
per acabar carenejant fins al cim (ens decidim per aquesta segona opció). A les 12 del migdia fem cim, unes quatre
hores de pujada.
 |
| Direcció al Marboré |
Les vistes són bastant
espectaculars i el dia radiant. Gaudim de vistes de 360 graus i dels 1500 metres
de penya segat del Circ de Gavarniere.
 |
| Amb el Cilindro de Marboré al fons |
 |
| Cim del Marboré |
La baixada la fem en un dia
estival, només tenim feina a treure’ns roba! La neu comença a estar desfeta i
costa caminar.
Finalment arribem a Góriz en
menys de dues hores i ja no ens queda res més que el suplici de tota la baixada
fins a la Pradera. Però molt contents!
 |
| Clavijas de Soaso |
Després de tot el dia menjat poc
anem a Broto, on els bars i restaurants van tant sobrats que no hi ha manera
que trobem un lloc on ens facin un plat calent. Per tant continuem tornant cap
a casa i parem a Ainsa, anem a la plaça major i entrem a la pizzeria “La Tea”,
on ens fan una de les pitjors pizzes que hem menjat mai!
