Pico Marboré (10 i 11 de desembre de 2016)

Altre cop marxem cap a Torla a continuar tatxant cims d’Ordesa de la llista. Aquesta vegada ens decidim per anar al Marboré, de 3248 metres d’alçada.

Després de la característica pallissa de cotxe, ens plantem a la Pradera d’Ordesa més o menys a les 2 del migdia. El paisatge és hivernal, amb tots els arbres completament glaçats. Comencem l’ascens cap a la Cola de Caballo, amb un bon fred i tot el camí ple de gel. Ens acabem posant els grampons i així pugem més tranquils, els excursionistes tenen feines a aguantar-se drets i veiem diferents estils de desplaçar-se pel gel: de cul, fent el cranc, de morros, ... El Mundi i l'Òscar van com dos nens amb sabates noves i mai més ben dit.

Glaçada al pàrquing

Finalment arribem a Góriz una mica abans de les 6. Està ple com un ou i hem de fer la cervesa a la barra, no tenim lloc ni per seure. Curiosament tot l’equip de guardes de Góriz són catalans i ens trobem com a casa.

La nit a l’habitació del “Monte Perdido” és un suplici. La banda sonora de roncs, pets i discussions resulta desesperant.

El refugi de Góriz

Més o menys a les 8 del matí comencem la dura ascensió al Campo de Bloques. Un bon tros amunt el Sr. Mundi s’adona que s’ha descuidat el piolet al refugi. Amb l’Òscar ens instal·lem damunt unes pedres mentre esperem que el vagi a buscar, veure’l pujant i baixant a la llunyania ens resulta relaxant. Després fem un llarg flanqueig per sota les parets del “Cilindro” i ens plantem just a sota del Marboré. Tenim dues opcions, pujar de dret cap al cim o fer un llarg franqueig per sota el Cilindro per acabar carenejant fins al cim (ens decidim per aquesta segona opció).  A les 12 del migdia fem cim, unes quatre hores de pujada.

Direcció al Marboré

Les vistes són bastant espectaculars i el dia radiant. Gaudim de vistes de 360 graus i dels 1500 metres de penya segat del Circ de Gavarniere.

Amb el Cilindro de Marboré al fons

Cim del Marboré

La baixada la fem en un dia estival, només tenim feina a treure’ns roba! La neu comença a estar desfeta i costa caminar.

Finalment arribem a Góriz en menys de dues hores i ja no ens queda res més que el suplici de tota la baixada fins a la Pradera. Però molt contents!

Clavijas de Soaso

Després de tot el dia menjat poc anem a Broto, on els bars i restaurants van tant sobrats que no hi ha manera que trobem un lloc on ens facin un plat calent. Per tant continuem tornant cap a casa i parem a Ainsa, anem a la plaça major i entrem a la pizzeria “La Tea”, on ens fan una de les pitjors pizzes que hem menjat mai!