Perduts per la Magdalena Superior (13/07/2017)

Altre cop molts dies sense escalar, però encara que només sigui un cop l'any sempre tornem!

El Mundi està entossudit en anar a fer la "98 octans" a la Magdalena Superior i quan se li posa una cosa al cap més val solucionar-ho aviat, que sinó és molt pesat!

Agafem el cremallera cap a St. Joan, més val no perdre temps que no tenim tota la tarda! 

Un cop a peu de via comencem a dubtar. Per la ressenya que portem sembla que la via va una mica per l'esquerre, però ens sembla que hauria d'anar ben bé pel mig ... Busquem els parabolts grocs però no els veiem ... Comencem a donar voltes i acabem pujant per la canal de la banda de la magdalena inferior (massa a l'esquerre!). En definitiva, ens equivoquem de via.

Comencem en una repisa, seguint uns parabolts molt lluents. Més tard, revisant les ressenyes veiem que hem començat al segon llarg de la via "Amistat d'Estiu". Comença el Mundi i supera el nostre primer llarg sense gaire dificultats. Tot i així, veiem que la descripció de la via que portem no coincideix amb el que estem fent.

La "nostra" primera reunió

La sortida de la reunió ja és un dilema. Tenim dues línies, una a l'esquerre i l'altre a la dreta. Cap de les dues ens agrada, doncs les assegurances que hi ha són poques i molt separades. Com que em toca a mi trio sortir cap a l'esquerre, que em sembla més fàcil. De seguida vaig a caçar un pitó rovellat que està posat en una llastre que no dona confiança, tot seguit un buril rovellat i després un parabolt com déu mana! A partir d'aquí una bona excursió, sense saber cap on haig d'anar ... Per allà veig dues reunions i m'instal·lo a la primera que hi ha. Aquest llarg correspon al tercer llarg de la via "terra lliure", però la reunió que he fet és la de l'Amistat d'Estiu. Quin embolic!

Ressenya del blog Silencio Mineral

Mentre estic assegurant el Mundi, per sorpresa sento un fort soroll. Què ha passat? Un ocell? Un roc? Sí, sí, ha sigut una pedra! L'he notat passar molt a prop, però no l'he sentit rebotar avall ... Em toco la motxilla que porto a l'esquena i allà és, s'ha quedat a sobre! Una pedra com un puny. M'ha anat d'un pèl, ja que avui m'havia deixat el casc a casa! (no tornaré a escalar mai més sense casc ...)

Ens retrobem a la reunió, ja una mica atabalats. Jo dic que sortim per la dreta, però el Mundi ho veu més clar per l'esquerre XD. Fa un petit franqueig i es col·loca a l'altre reunió, ara tornem a estar a la "Terra lliure" ! Aquí hi ha un mur molt vertical, però bastant assegurat. Son passos bastant durs, però el Mundi va sobrat. (V+, 6a). 

Embolic de vies! Ressenya: Sisbemessenapren

Ens queda un últim llarg. Hi ha molt poques assegurances i vaig navegant d'una banda a l'altre buscant, com deia el senyor Picazo, les preses més evidents.

Arribada al cim

Avui marxem contents d'haver arribat al cim, però ens hem fet un embolic dels grossos i en molts moments hem passat força por.