Aquest any ens vam decidir per anar a les Illes Lofoten, a fer la travessa d'aquestes illes tan llunyanes. No en sabíem gaires coses, però feia bona pinta!
Hem seguint les indicacions de la web Rando Lofoten, on hi ha força informació pràctica de les illes i no tanta del trekking en si mateix. També portàvem la guia "Hiking the LOFOTEN ISLANDS", però només ens va servir per tenir una mica de lectura al vespre. Vam trobar a faltar haver portat els mapes, però quan els vaig anar a comprar i vaig veure que n'havia de comprar 3 (un per cada part de la illa) a preus desorbitats ho vaig deixar estar.
Vam decidir fer la travessa de sud a nord, a l'inversa de com marca la web, perquè ens va semblar que la logística de transport era menys difícil i crec que va ser una bona decisió.
És un trekking solitari, amb etapes senceres sense trobar gent ni llocs on comprar menjar ni lloc on dormir. Toca portar la tenda i anar fent una bona gestió del menjar. En molts moments vam estar totalment desorientats, ens va anar molt bé portar el track perquè alguns dies vam tenir molt mal temps i l'orientació era impossible.
Tot és molt car, estem a Noruega. Sempre vam poder pagar amb targeta, no és necessari portar diners en metàl·lic.
De Barcelona a Bodø (8/8/2023)
Vam tenir un plàcid viatge de Barcelona fins a Oslo, tot i que al arribar a l'aeroport ens van saltar les alarmes dels telèfons mòbils perquè hi havia un avís per fort temporal. Després d'un parell d'hores vam agafar el segon avió fins a Bodø.
L'aeroport està molt a prop de la ciutat, vam agafar un autobús que ens va deixar molt a prop del nostre hotel, el "Radisson Blu Hotel" on vam estar molt bé. Encara vam tenir temps per donar un vol per aquesta petita ciutat, on hi ha bastantes botigues i hi vam comprar una bombona de butà i menjar.
De Bodø a Moskenes (9/8/2023)
El matí anem a agafar el ferri que va de Bodø a Moskenes. Hi ha una llarga cua de cotxes que van entrant com formiguetes dins l'immens vaixell. Un home amb una armilla fosforescent ens indica que hem de pujar al ferri per un costat, seguint unes línies pintades a terra. Li demanem on hem de comprar el bitllet i ens diu que és gratuït pels que anem sense cotxe.
El ferri és molt gran i còmode i ben aviat obren el servei de bar, on si compres un cafè després pots anar reomplint gratuïtament. El trajecte es fa agradable, mengem una mica a la nostra taula i a estones sortim a fora a gaudir del paisatge i de la "brisa" marina. Finalment arribem a Moskenes, on ja veiem el característic paisatge que ens acompanyarà els propers dies.
Dia 1 - Llac Ågvatnet (9/8/2023)Només baixar del ferri ja veiem una senyal on ens indica on és el càmping, a pocs metres. Caminem cap allà i anem a recepció on ens indiquen que podem posar la tenda on vulguem. Hi ha dutxes i una cuina.
Després de plantar la tenda decidim anar a fer la primera etapa, que queda una mica "despenjada" de tota la travessa i es podria prescindir de fer-la. Com que hi ha pocs busos i ens hauríem d'esperar molta estona fem un bon tros de carretera per arribar fins a Å (que ja ens han avisat que es pronuncia "Ou"). Pel camí trobem un petit supermercat, l'únic que veiem per aquí.
Donem la volta al llac Ågvatnet i tornem cap al càmping amb autobús. Demà començarà l'aventura!
La nostra ruta (Wikiloc) / 11,3km
Dia 2 - Moskenes - Sørvågen - Kjerkfjorden (10/8/2023)Després de desmuntar la tenda i carregar les pesades motxilles agafem l'autobús i parem davant el petit supermercat que vam veure ahir. Esmorzem allà mateix i comprem uns quants queviures pels propers dies, ens espera una dura etapa.
Avui no sabem on dormirem, sembla que en les properes etapes no hem de trobar llocs on parar així que haurem d'acampar quan estiguem cansats i trobem un lloc que ens agradi. Comencem el dia pujant cap a un cim que es diu Djupfjordheia, trobem alguns excursionistes que s'hi dirigeixen però a partir d'aquí continuem la ruta en solitari. Baixem cap al llac Tennesvatnet on la guia diu que podem acampar, però encara és aviat i decidim continuar.
Després de pujar a un turonet hem de fer una forta baixa pel costat d'uns tubs. La baixada és força dreta i relliscosa i acabem arribant a un moll del Forsfjorden. Sembla que si vas en ferri pots demanar que et deixin aquí, però no és una parada habitual així que ningú ens hi vindrà a buscar. Continuem el camí pel costat del fiord, que està ple de rocs, vegetació frondosa i molts mosquits. Comencem a estar cansats i es fa feixuc.
Arribem a Vindstad, que és un petit nucli de població on segons la guia no hi ha ni botigues ni allotjaments, són unes quantes cases disperses d'estiueig. Davant la nostra sorpresa veiem que està arribant un ferri (que teníem previst agafar demà). Ens mirem i comencem a córrer cap al moll! Arribem just a temps per pujar. Ens demanen on volem anar però no ho sabem, això no ho teníem previst! Ens diu que va a Reine i pensem que allà hi podrem passar la nit i ja ens anirà bé estar a un lloc més habitat, però després revisant la guia veiem que hauríem d'anar cap a Kjerkfjorden. Aquest ferri també hi passa, així que rectifiquem i els hi diem que anirem allà. El capità ens diu que cap problema, veu que no sabem gaire on som ...
Kjerkfjorden encara és un lloc més petit, amb algunes cases i tampoc cap servei. La gent que baixa del ferri van tots cap a la mateixa direcció així que els seguim. En una de les poques cases hi ha unes senyores pintant la façana i els hi demanem on podem trobar aigua. Ens diuen que si seguim tota la gent trobarem un petit torrent on baixa un rajolí d'aigua i també ens recomanen dormir a la platja que queda a l'altra banda de la muntanya. Anem cap allà!
Després d'una llarga jornada i ben rebentats parem la tenda a la sorra de la platja de Horseidvika.
La nostra ruta (Wikiloc) / 24km
Dia 3 - Plata de Horseidvika a Fredvang càmping(11/8/2023)Ens llevem tard, comencem a agafar el ritme dels dies de les Lofoten. Com que pràcticament no es fa de nit, tenim tot el dia per caminar. Fa un dia assolellat i agradable, esmorzem a la platja i comencem de nou retrocedint pel camí d'ahir fins a agafar el sender que continua la travessa.
En aquesta etapa passem per dues platges precioses, però plenes de gent. Amb una petita excursió pots accedir a aquests indrets i molta gent hi va a passar la nit. La Jéssica s'atabala i no s'hi vol quedar, ens torna a tocar allargar l'etapa més del previst.
Una forta pujada ens permet abandonar les platges. Pel costat baixa un rierol, un avís ens indica que aqueta aigua està contaminada per algun tipus de bacteri. L'ascens és dur i ja portem estona caminant amb tot el pes. Al capdamunt passem per damunt unes passarel·les de fusta i albirem bones vistes entre la boira que cada cop és més densa. Després d'un llarg descens caminem per la carretera fins a arribar al càmping de Ramberg.
La nostra ruta (Wikiloc) / 21km
Dia 4 - Fredvang càmping, Nusfjord, Llac Olkonvatnet (12/8/2023)
L'inici d'avui és feixuc, degut a què ens toca caminar pel costat de la carretera, no hi ha alternativa. Hem d'anar fins a Nesland, primer per la carretara principal i després per una carretera amb poc trànsit on només veiem algunes furgonetes de pescadors. Ja quasi no ens queda menjar i anem sobrevivint amb algunes barretes i xocolatines.
A partir de Nesland el camí és més entretingut, anem arran de costa, pujant i baixant per zones rocoses. Finalment arribarem a Nusfjord, un poble molt turístic on esperem trobar un petit supermercat per poder comprar alguna cosa. La botiga que ens indicava la guia no hi és, però hi ha una pizzeria on no dubtem a entrar i fer un bon àpat.
Pensavem dormir a prop de Nusfjord, però la zona és poc acollidora. Decidim caminar una mica més fins a una zona de llacs, on acampem i ens preparem el sopar amb les coses que ens queden.
La nostra ruta (Wikiloc) /30km
Els 4 primers dies havíem tingut molt bon temps, fins i tot calor en algun moment, però això canvia aquesta nit. Tota la nit ha estat plovent i no tenim ganes de sortir. Anem romancejant a dins la tenda i quan decidim llevar-nos és per fer un cafè i esmorzar una mica. Fa un dia boirós i sembla que estiguem perduts a la fi del món.
Recollim la tenda, ben xopa, i iniciem una nova etapa sota una fina pluja.
El dia va millorant mica a mica i arribem a Delpp, un petit poble on tampoc hi ha cap servei. Per continuar endavant s'ha de passar per un pont i un túnel que estan prohibits de passar-hi a peu. Anem a una parada de bus i veiem que acabem de perdre'n un i ens hem d'esperar 4 hores pel següent. Amb poca convicció i tímidament fem autostop i bingo! Una noia ens para i ens porta rapidíssimament a Leknes, a la porta de l'hotel que hem reservat mentre esperàvem l'autobús!
Despleguem la tenda i totes les coses molles en un tros de gespa de davant de l'hotel i ben dutxats anem a fer un vol per la ciutat. Aquí tenim centres comercials i restaurants, un oasi després d'aquests dies.
Dia 6 - Leknes a la cabana del llac Kringlebotnsvatnet (14/8/2023)
La previsió pel dia d'avui és dolenta, ha de ploure a partir del migdia i tota la nit. Estudiem la ruta amb la poca informació que ens dóna la guia i buscant coses per internet i decidim que farem una etapa curta fins a un llacs que tenim a pocs quilòmetres. Al costat del llac hi hauria d'haver una cabana lliure i si estem de sort hi podrem passar la nit.
De lluny ja veiem la cabana, a l'altra banda del llac. Ja hi ha gent que ens ha passat al davant però esperem que ens quedi lloc. Al arribar, veiem que només dues noies tenen previst passar la nit allà, una eslovaca i una polonesa. L'habitacle és net i atapeït, hi ha una taula, un parell de lliteres, uns bancs i també una estufa amb llenya, un lloc ben acollidor. Malauradament només hi ha 3 matalassos, dels quals dos ja tenen propietària i no m'és difícil de saber qui haurà de dormir damunt la fusta...
Passem la tarda prenent al sol damunt la gespa i i buscant un parell de geocachings que ens queden a prop. Mica a mica es va enuvolant i a mitja tarda comença a ploure.
Coneixem les nostres dues companyes. La noia eslovena ha vingut a treballar aquest estiu a les illes i tenint un parell de dies ha decidit venir a passar la nit al llac. La noia polonesa també fa la travessa de sud a nord com nosaltres. Ens fem un bon tip de riure amb les anècdotes de la polonesa, que és tota una experta en trèkkings i ens ensenya tota mena d'artilugis de supervivència, fins i tot les 3 maneres per fer foc que tot boyscout ha de portar a la motxilla.
Dia 7 - Cabana del llac Kringlebotnsvatnet a Rystad Lofoten Càmping (15/8/2023)
Aquesta nit ha plogut fort i ha fet molt vent, però el nostre refugi és com la caseta de totxo dels 3 porquets. Esmorzem còmodament i encara que plovisqueja una mica hem de començar a caminar. La noia polonesa surt amb nosaltres però mica a mica es va quedant endarrere.
Transitem per prats humits, per camins desdibuixats que ens obliguen a fer ús del GPS per no perdre la direcció, sota un persistent xim-xim. Pugem un parell de cims, però cada vegada hi ha més boira i no es veu res de res. Patim una mica per la polonesa,, que fa hores que no veiem. Ella està en contra de l'ús de GPS i només es fia del seu sentit de l'orientació i el mapa.
Quan baixem de les muntanyes i arribem a la carretera surt una mica el sol i aprofitem per menjar una mica i estendre tota la roba molla perquè s'assequi. Quan ho tenim tot ben desmanegat es posa a ploure més fort.
Ens tornem a trobar caminant pel costat de la carretera, sense saber on dormirem avui. Després d'uns quilòmetres sota la pluja per una carretera secundària arribem a la carretera principal. Molls com ànecs fem una mica d'autostop però sense gaire esperança, de seguida continuem caminant perquè ningú para. Una estona després tornem a intentar que pari algú i sorprenentment una autocaravana frena al mig de la carretera i correm a pujar-hi, ens han ben salvat.
Així és com ens trobem dins una autocaravana desendreçada, amb una parelleta molt simpàtica que ens demana on volem anar. Sabem que hem de travessar un parell de grans ponts i muntar la tenda a l'altra banda, en algun lloc indeterminat, una altra vegada no hi ha cap poble en aquestes etapes. La parella ens diu que ells van a un càmping, que s'allunya una mica de la nostra ruta però ens hi poden portar en cotxe. Vist el nostre estat lamentable decidim anar-hi amb ells, demà ja pensarem com continuar.
Arribem al càmping i anem cap a recepció, on ens atén una simpàtica malaguenya amb moltes ganes de parlar. Molta mala cala havíem de fer, que de seguida ens diu que si volem podem llogar una autocaravana vella que té disponible, no cal que dormim a la tenda. L'oferta és immillorable i acceptem sense dubtar!
Un cop dutxats i canviats ens truquen a la porta. La noia malaguenya encara ens vol ajudar més. Després d'explicar-li cap a on anem, ens diu que el seu marit ens pot portar fins a l'inici de l'etapa de demà, que quan vulguem marxar passem per la recepció. Després d'un dia tan llarg i ple d'incidències anem a dormir contents de què haguem tingut tanta sort.
Dia 8 - Rystad Lofoten Càmping a Svolvær (15/8/2023)
Dit i fet, el propietari del càmping ens carrega al seu cotxe i ens porta cap al fiord Olderfjorden i ens deixa al final de la pista que el ressegueix. Caminem pel costat de l'aigua i travessem un petit pont, per entrar a una zona d'aiguamolls. Els camins es desdibuixen i mica a mica ens anem enfangant, hem de pujar al capdamunt d'un coll per camins relliscosos.
La pujada és ben dura i anem fent un pas endavant i dos endarrere, però som persistents i aconseguim l'objectiu. Continuem la caminada d'avui baixant arran de rierols i fent algun cop de cul.
Arribem a Svolvær, aquí trobarem tota mena de botigues i serveis. Muntarem la tenda a les afores, en un càmping bastant allunyat del centre.
Dia 9 - Càmping de Svolvær a Càmping Sandsletta (16/8/2023)
Un altre cop tenim un dia ennuvolat i força fred, però almenys no plou. Avui ja estic bastant cansat, em fa mal l'esquena de tant pes i tants dies, però l'etapa és curta i la fem sense gaires problemes.
Arribem al càmping de Sandsletta, on hi ha una petita botiga amb molt poca cosa, però ja hem pogut comprar de tot a Svolvaer. També tenen restaurant, on no sopem però hi passem una bona estona fent una cervesa perquè s'hi està molt calentó. Parlem amb la propietària del càmping perquè ens vingui a buscar a Delp, el final de l'etapa de demà, perquè veiem que no hi ha autobusos. Aquí no són tan amables com a altres llocs i hem de negociar un preu pel servei de "taxi".
Dia 10 - Càmping Sandsletta a Delp (17/8/2023)
Última i bonic dia de la travessa. Avui hem de fer una excursió típica de la zona, pujar al Matmora. Aquesta ruta està ben marcada i trobem petits grupets que la fan, hi ha agències turístiques que els deixen en el punt d'inici i els recullen a l'altra banda. Malauradament tornem a tenir un mal dia, amb molta boira i no podem gaudir plenament de les magnífiques vistes.
Després d'arribar al cim el camí transcorre per dalt la carena, deu ser molt bonic. Quan arribem a la carretera truquem al càmping que ens vinguin a recollir. Pugem a un 4x4 atrotinat que condueix una treballadora i fem una parada ràpida al càmping per recollir les motxilles. De seguida continuem la marxa fins al familiar càmping de Svolvaer on tornarem a plantar la tenda un dia més.
Dia 11 - Svolvær (18/8/2023)
Com que hem anat més ràpid del previst a fer la travessa, passarem dos dies a Svolvaer. Avui farem una excursió (com que no hem caminat prou!). Anem a pujar al Devil Bridge per fer una foto de guiri, una petita caminada a les afores del poble on hi ha un bon munt d'escales.
Demà agafarem un autobús fins a Moskenes, per tornar a agafar el ferri cap a Bodo i l'avió cap a Oslo per visitar la ciutat un parell de dies.
Una forta pujada ens permet abandonar les platges. Pel costat baixa un rierol, un avís ens indica que aqueta aigua està contaminada per algun tipus de bacteri. L'ascens és dur i ja portem estona caminant amb tot el pes. Al capdamunt passem per damunt unes passarel·les de fusta i albirem bones vistes entre la boira que cada cop és més densa. Després d'un llarg descens caminem per la carretera fins a arribar al càmping de Ramberg.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada