Nou destí per una caminada mediocre, però que aquest any ha sigut més dura de l'esperat per la distància, el desnivell i sobretot el temps.
L'Illa de Madeira era un objectiu atractiu. A part d'haver-ne sentit a parlar gràcies al bonic bust del Cristiana Ronaldo (que per desgràcia ja no hi és) i per un aeroport amb una pista d'aterratge una mica esquifida (que també han millorat), era completament desconeguda per mi.
L'Illa de Madeira és plena de petites excursions molt boniques, però no trobàvem un itinerari llarg que ens permetés fer una bona caminada per etapes. Finalment vam adaptar el recorregut de la Ultra Trail de Madeira per fer-la amb 5 dies, amb forces problemes per trobar allotjament i havent de recórrer a uns bons allunyaments del traçat per poder trobar un lloc on dormir. El desconeixement del terreny i l'organització del viatge amb pocs dies d'antelació ens van fer cometre alguns errors, però en general va anar molt bé.
El diumenge 24 de març ens plantem a l'aeroport de Barcelona, agafem el primer avió fins a Lisboa i d'aquí el segon vol cap a Madeira. El viatge és força plàcid i arribem "on time" al migdia. Avui ens allotjarem a la mateixa capital, Funchal, perquè l'itinerari comença a l'altra punta de l'illa i al ser diumenge no hi ha autobusos. Ens allotgem a l'Hotel Orquidea, que està molt bé i és força cèntric.Dia 1 - Porto Moniz a Seixal (25-3-24)
El dia no comença gaire bé, perquè hem d'agafar l'autobús a primera hora del matí (7:35h) i ens perdem el magnífic esmorzar de l'hotel. El trajecte és força lent, ens anem enfilant per les pronunciades costes dels carrers de Funchal, parant cada dos per tres a recollir personetes en les infinites parades de l'autobús. Aquí ja comencem a ser conscients del fort caràcter muntanyós de l'illa, que els portuguesos han anat modificant a cop de maquinària pesant, primer fent petites feixes per plantar vinyes i plataners i després construint cases en llocs impossibles. Un cop abandonem la costa sud deixem de veure tantes cases i tot és més bonic, ens endinsem a l'illa i resseguim carreteres que d'aquí uns dies tornarem a fer però amb la motxilla a l'esquena. Arribats a la Costa Nord l'autobús para a Sao Vicente, on agafem un segon bus que ens porta fins a Porto Moniz arran de costa.
Després de visitar les piscines naturals i comprar una mica de menjar en una petita botigueta finalment comencem a caminar! Comencem a pujar i pujar per uns carrers costeruts, en algun moment amb una pendent que faria arronsar el mateix Marco Pantani. Avancem alguns turistes que, com nosaltres, no saben on s'han ficat!
Passem a prop del Pico Caldeirão i entremig de vinyes i horts tornem a baixar a cota 0, per un caminet amb unes vistes excepcionals!
Tot seguit tornem a enfilar muntanya amunt, per unes escales que van travessant la carretera. Fa un dia esplèndid, amb un sol que crema.
Ens endinsem en unes boniques Lavades, però ens comença a ploure i no ho acabem de disfrutar del tot.
Ens queda una forta baixada cap a Seixal, tenim l'hotel arran de platja i hem d'abandonar el track per continuar baixant per la urbanització i arribem molt tard al xiringuito de "Baia Seixal Oceanfront", on ens diuen que si ens afanyem ens faran sopar, però que ha de ser ja mateix. En 5 minuts tenim el sopar a taula però la Jéssica es vol dutxar abans de sopar i m'haig de menjar l'hamburguesa ben freda una estona després.
Wikiloc Etapa 1 (desnivell incorrecte)
Dia 2 - Seixal a Sao Vicente (26-3-24)
Al matí anem al "poble" a comprar una mica d'esmorzar i menjar per passar el dia. Després hem de retornar al punt on ahir vam abandonar el track de la ultratail i continuar camí amunt.
El camí és molt bonic i humit. Continuem amb la forta pujada i molts trams de graons. A estones va plovisquejant, però salvem el dia amb dignitat, passant per túnels i saltant torrents enfangats. Ens allotgem a Sao Vicente, al luxós " Estalagem do Vale".
Etapa 3 - Sao Vicente a Eire do Serrado, passant per Curral das Freiras (27-3-24)
Continuem amb la tònica de fer una gran pujada per sortir del nostre campament base, per trams amb escales i caminets.
Anem travessant la carretera que vam fer fa uns dies amb l'autobús fins a arribar al "Miradouro da Encumeada", on hi ha un creuament de carreteres i molts autobusos hi fan parada. És un punt de partida per moltes excursions, per anar a veure lavadas, cascades, ...
Erròniament seguim carretera avall seguint el track que tenim, que ens fa fer una gran baixada fins al poble de "Achada" i després hem de remuntar tot el desnivell perdut pel costat d'una gran canonada.
Un cop ja tornem a ser al bon camí, atravessem bonics boscos d'Eucaliptus. Ens dirigim cap al Curral das Freiras (on no hem trobat lloc per dormir).
Arribats a "Curral das Freiras" encara ens queda un últim esforç, pujar al parador de Eira do Serrado, per un camí que zigzagueja fins al capdamunt. Ha sigut un dia molt dur però bonic.
Etapa 4 - Eire do Serrado a Faial (28-3-24)
El que havia de ser un dels dies més bonics, es converteix en un dia de caminada sota la pluja i el mal temps.
Mica a mica anem remuntant cap al Pico Ruivo, que ha de ser el nostre punt més alt del dia i un lloc ben bonic on anar, però el temps és molt dolent i hi ha pluja, vent i boira. Arribats a la zona de pàrkings i des d'on s'accedeix al Pico Ruivo entrem en una petita cafeteria, on ens refugiem de les inclemències meteorològiques a l'espera que el temps millori. Això no passarà i descartem acabar d'arribar al cim i agafem camí avall amb l'esperança que a cotes més baixes faci més bon temps.
Sembla que surt una mica el sol i ens animem una miqueta, però de seguida ens trobem el camí barrat per una tanca metàl·lica. Trobem un punt on altres excursionistes l'han tirat a terra per poder passar i decidim tirar endavant. Sembla que ens hem ficat en una propietat privada, on hi ha molta maquinària treballant i veiem que un camí alternatiu passa per l'altra banda de la tanca. Fent uns passos de funambulistes saltem a l'altre costat i continuem el nostre camí.
Arribats a Ribeiro Frío veiem que no podem aconseguir cap mena de transport per arribar fins a Faial i cometem l'error de baixar caminant per la carretera. Ja és prou avorrit baixar d'aquesta manera, però comença a ploure a bots i barrals i arribem hores després a Faial xops com ànecs. A més ens costa molt trobar l'alberg que tenim reservat, el "Paraíso Resiliente", que està ficat en uns marges de la carretera.
Etapa 5 - Faial a Machico (29-3-24)
La nostra última etapa recorre camins arran de mar, entre espadats i munions de turistes que fan aquesta petita excursió. Per sort avui ens fa un bon dia i disfrutem de la "passejada".
Un cop arribats a Machico, decidim que ja n'hem tingut prou i agafem un taxi que comodament ens retornarà a Porto Moniz, on podrem gaudir de la gastronomia local i fer un merescudíssim gelat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada