Ahir vaig sortir a córrer per la Mola i vaig passar per sota
el Burret. Per variar m’aturo i miro amunt, aquest monòlit que encara
no l'he pujat mai i potser ja començaria a ser hora! Me’n recordo d’una vella
història d’un pastor que li deien Puja-turons, diuen que va ser el primer a
pujar-hi, potser empaitant alguna ovella? Si el Puja-turons hi va pujar amb
espardenyes, segurament un escalador mediocre amb molta ferralla i moltes ganes també ho hauria de poder fer.
Dit i fet, el comodí de la Jessi em permet que 24 hores
després ja estigui plantat als peus de la via normal, una sort que sempre
estigui preparada!
 |
| Fem la via número 6, la Canal Central segons la web del parc natural |
El primer llarg és una grimpadeta per dins la canal, hi ha
algun còdol ben lluent de tota la gent que s’hi ha anat refregant durant tots
aquests anys. No té molta dificultat i està ben assegurat amb dos espits i
també un pont de roca (que fa més bona pinta que els dos espits).
 |
| Un temible cap de mort ens vigila |
Faig reunió i puja la Jessi, com sempre sense cap problema.
El segon llarg és una mica més dret. Pujo ben encaixonat dins la canal, massa
encaixonat segurament. Intento sortir una mica enfora, ensenyant la tècnica del
“Ramonage” a la Jessi, que se li escapa al riure per sota al nas. Aquesta
tècnica no m’acaba d’agradar i ho provo amb “X”, amb un peu a cada banda i en
una posició acrobàtica acabo de pujar. Aquest pas més difícil està perfectament
assegurat amb dos espits, sort n’hi hagut! M’haig de sentir que ho he resolt
amb “poca elegància”.
 |
| Una escaladora "elegant" |
La reunió del cim és d’aquestes antològiques, amb uns parell
de ferregots clavats amb un mosquetó i una anella. Sembla prou segura així que amb
un sol rappel d’uns 30 metres tornem a ser a baix.
 |
| El cim del Burret no és el mateix que el burret en el cim |
Més informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada