La cara del mico - Escalada Virtual (octubre 2015)

Aquest diumenge vem anar a Montserrat a descobrir una nova pedra: la cara de mico.

Quedo amb el Mundi i el Zorri per anar a fer el cafè i poc després recollim la Jessi a Monistrol de Montserrat. Sembla ser que serem una bona colla!

Ressenya del col·leccionista de vies

Enfilem cap al monestir i agafem el primer cremallera cap a Sant Joan, avui tampoc tenim moltes ganes de caminar. Ens dirigim als Gorros i després de passar-los, abans d’arribar al mirador, agafem un corriol que baixa cap al Sentinella. En arribar al Sentinella agafem un corriol a l’esquerre que ens porta a peu de via. L’espessa vegetació no ens deixa veure en cap moment on som, així que ens sorprenem molt d’haver-ho trobat tant ràpid !

Farem una cordada familiar. Jo faré els dos primers llargs i llavors ja veurem ... Darrer la Jessi i el Mundi. El Zorri anirà l’últim, anar fent fotos i gandulejant.

El primer llarg té una entrada fineta, amb alguns passos que t’has d’anar mirant i buscant el camí correcte amb tranquil·litat. La renglera d’assegurances que hi ha dóna molta tranquil·litat, així que el supero amb més o menys elegància.

Primer llarg

El segon llarg no té gaire més història, ja que és bastant tombat. Tot i així aquí les assegurances estan una mica més distanciades. L’arribada a la segona reunió és una mica estranya, amb un franqueig i arribada a un replà terrós. Aquí fem un canvi de cordes, que el Mundi també ha de tirar! Comencem a fer-nos un embolic: que si la groga per sobre, la blava pel mig i la rosa per sota ... La Jessi s’ho mira ben asseguda en un graó mentre el Zorri, encara a la primera reunió, para l’orella pensant que no ens en sortirem.

La primera reunió amb el Mundi i la Jessi

El tercer llarg comença molt dret, segurament la tirada més maca de la via. El Zorri disfruta molt en aquest llarg, anant-s’ho mirant ara per aquí i ara per allà.

Inici del 3r llarg, bastant dret!

La sortida de la 3a reunió és lletja a més no poder, on tot està a punt de caure’t al cap. El Mundi fa la tirada sense més problemes. La meva sortida de reunió ja no comença amb bon peu, hi ha patates de quilo que es mouen només tocar-les, així que em vaig atabalant. Passo pel costat de l’arbre on hi ha una corda fixe lligada i el toco suaument ... es belluga per tot arreu! Acabo de pujar i ara toca incorporar-se a l’esperó de la dreta. Aquí la cosa canvia, la roca és excel·lent i hi ha unes molt bones preses. Veig que la sortida al cim de l’agulla el Mundi l’ha fet per la dreta d’on va la via (saltant-se el pas que ens marquen com artificial), l’explicació és que "m’ha agradat més per allà", doncs res, hem acabat per "allà" !!!

Sortida podrida de l'últim llarg i el cim del cara de mico amb dos simis

Tornem cap al monestir, però abans gaudim d’una fantàstica caiguda del Mundi, que es desploma lentament com si els peus se li haguessin desfet. Ens ha agradat molt! (i la via també bastant, excepte l'últim llarg)

Més informació:

El col·leccionista de vies

La panxa trepadora

Blog de l'aperturista de la via (Guillem Arias)