El Casco ... o no? (Agost 2015)

El parc natural d’Ordesa i Monte Perdido és un dels nostres patis de joc habituals, segurament que és la part del Pirineu on hem anat més vegades. Tot i així, allò és tant gran i hi ha tantes coses a fer que encara tenim molta feina per endavant!

A finals d’agost decidim ajuntar unes quantes “il·lusions” en una sola excursió. El Tinet vol dormir a la cova de Cauterets, ja que l’any passat es va quedar amb les ganes degut al mal temps que ens va fer. L’Òscar vol pujar a “el Casco” per una ruta que va per una mena de corredor/cova. El Mundi vol ajuntar una bona colla de grans muntanyencs que últimament no coincideixen a les alçades. El Nanju vol portar-nos amb la seva furgoneta nova, on fins i tot hi té una nevereta per portar les cerveses ben fresquetes. A mi en general tot em fa bastanta il·lusió, així que també m’hi apunto.

El viatge transcorre sense gaires incidències, alguns bevent cervesa a les 10 del matí a dins la furgoneta. Arribant a Broto ens dóna la benvinguda la Guardía Civil ... és que són tant macuuus! Es decideix per unanimitat que necessitem alguns queviures per passar la nit a la cova de Cauterets, així que comprem dues ampolles de Samontano que algú haurà de pujar a la gepa.

Arribats a Torla preparem totes les motxilles i traiem els tiquets del bus que ens ha de portar a la “Pradera”. El vi me’l carreguen a mi, dient allò tant bonic que es diu: “Ja ens l’anirem passant, una estona cada un”. Ningú se’n recordarà del vi fins a la nit.

A la Pradera, preparats per començar

Arribem a la Pradera, dinem i fem un cafè. A les 14:15 comencem a pujar cap a les Clavijas de Cotatuero (tot i que el Zorri volia pujar per Carriata). La pujada és força dura i arribats a les Clavijas hem de fer un bon repòs. Aquí veiem que no ens hem entès, ja que alguns han deixat el boudrier a la furgoneta, mentre d’altres sí que l’hem pujat. La solució és bastant salomònica: cadascú s’espavila amb el que té.

Les Clavijas de Cotatuero

Continuem pujant i comencem a gaudir d’un camí nou per nosaltres, amb alguns trossos sobre grans blocs de pedra i d’altres travessant grans planúries cobertes de gespa. Anem pujant amunt intentant endevinar on és la cova ... això no ho sabrem fins que quasi siguem a dins!

El Nanju disfurant de les grimpades

Després de 5 hores d’ascensió finalment arribem a la Gruta de Cauterets, a les 19:15 hores de la tarda!

Vistes privilegiades de la Brecha

Allà veiem que no som els únics habitants. Tindrem rat-penats, corbs i altres ocellots que ens acompanyaran tota la nit. Veiem que hi ha una petita tanca per no deixar entrar a l’interior, però algú altre ja s’ha preocupat de fer uns bons graons per poder-la saltar sense problemes. L’interior és sorprenent, amb molt de gel en ple mes d’agost.

Interior de la Gruta. Millor no entrar gaire endins que hi ha uns bons forats de gel!

Certament no és el millor lloc on dormir, ja que tot està ple de rocs i hi fa força fred. Tot i així hi ha alguns bivacs preparats per altres inconscients, així que cadascú es busca una mica la vida per poder-hi passar la nit.

El Taillon, el Dedo i la Brecha

Acabem de sopar i vaig a “l’habitació” a posar-me el pijama. La nit és esplèndida, amb el cel totalment destapat i amb una gran lluna plena. Començo a sentir que algú proposa de pujar al Casco ara mateix ... per què esperar fins demà? Algú altre posa seny i diu que no, ja que no hi hem pujat mai no coneixem el camí. Algú ens fa llums des de la Brecha, li contestem fent ràfegues de tots colors.

Una estona després torna a sortir el tema, ja ens hem acabat tot el vi i la conversa flueix. En lloc de pujar a el Casco podríem pujar al Taillón. Sembla ser que tots hi estem d’acord, així que m’haig de tornar a anar a posar la roba altre cop!

Són les 22:00 hores i ja tornem a estar a punt de marxa. Entre rialles marxem de la cova en direcció a la Brecha. No sabem gaire per on anem, tot i així no hem ni d’encendre els frontals per què la lluna ens il·lumina. Anem caminant per entremig de grans blocs de pedra, fent molta fresa i amb molta tonteria! Sense saber gaire com, ens trobem al paso de los Sarrios, que passem entre rialles (és el que té no veure els metres de caiguda lliure que hi ha a sota). Intuïm l’inici de la ruta que volíem fer per pujar a “el Casco”, però com que no n’estem segurs continuem endavant.

El Paso de los Sarrios

La nit continua clara i càlida, arribem a la Brecha de Rolando, un gran forat obert al mig de la muralla de roca pel mateix nebot de Carlemany. El Zorri ens il·lustra amb una història de batalles i llegendes mentre brandeix els seus pals com si portés la mateixa espasa Durandal.

Continuem vorejant la gran muralla rocosa, despertant tota la gent que intenta dormir en els diferents bivacs que anem trobant. Comencem a estar cansats, no hem reposat quasi gens i les forces comencen a fallar, semblava que el Taillón era allà mateix! Ja portem moltes hores a sobre des de que hem sortit de casa.

Finalment, a les 12 de la nit coronem el Taillón, de 3146 metres!

Intentem fer un vídeo per felicitar un amic que fa 40 anys. No ens en sortim. Tornem endarrere, ara ja sense tanta alegria, desfem tot el camí cap a la gruta de Cauterets. Finalment, a les 2 de la nit arribem altre cop a “casa”. Estem rebentats així que dormim com troncs.

L’endemà ja no hi ha ganes per pujar a “el Casco”. Ens llevem tard, esmorzem una mica i baixem com coets cap a la Pradera!

Deixem "el Casco" endarrere

Arribant al "pluviómetro"

Tornada per les Clavijas de Cotatuero