dilluns, 12 de desembre del 2016

Pico Marboré (10 i 11 de desembre de 2016)

Altre cop marxem cap a Torla a continuar tatxant cims d’Ordesa de la llista. Aquesta vegada ens decidim per anar al Marboré, de 3248 metres d’alçada.

Després de la característica pallissa de cotxe, ens plantem a la Pradera d’Ordesa més o menys a les 2 del migdia. El paisatge és hivernal, amb tots els arbres completament glaçats. Comencem l’ascens cap a la Cola de Caballo, amb un bon fred i tot el camí ple de gel. Ens acabem posant els grampons i així pugem més tranquils, els excursionistes tenen feines a aguantar-se drets i veiem diferents estils de desplaçar-se pel gel: de cul, fent el cranc, de morros, ... El Mundi i l'Òscar van com dos nens amb sabates noves i mai més ben dit.

Glaçada al pàrquing
Finalment arribem a Góriz una mica abans de les 6. Està ple com un ou i hem de fer la cervesa a la barra, no tenim lloc ni per seure. Curiosament tot l’equip de guardes de Góriz són catalans i ens trobem com a casa.

La nit a l’habitació del “Monte Perdido” és un suplici. La banda sonora de roncs, pets i discussions resulta desesperant.

El refugi de Góriz
Més o menys a les 8 del matí comencem la dura ascensió al Campo de Bloques. Un bon tros amunt el Sr. Mundi s’adona que s’ha descuidat el piolet al refugi. Amb l’Òscar ens instal·lem damunt unes pedres mentre esperem que el vagi a buscar, veure’l pujant i baixant a la llunyania ens resulta relaxant. Després fem un llarg flanqueig per sota les parets del “Cilindro” i ens plantem just a sota del Marboré. Tenim dues opcions, pujar de dret cap al cim o fer un llarg franqueig per sota el Cilindro per acabar carenejant fins al cim (ens decidim per aquesta segona opció).  A les 12 del migdia fem cim, unes quatre hores de pujada.


Direcció al Marboré
Les vistes són bastant espectaculars i el dia radiant. Gaudim de vistes de 360 graus i dels 1500 metres de penya segat del Circ de Gavarniere.

Amb el Cilindro de Marboré al fons
Cim del Marboré
La baixada la fem en un dia estival, només tenim feina a treure’ns roba! La neu comença a estar desfeta i costa caminar.

Finalment arribem a Góriz en menys de dues hores i ja no ens queda res més que el suplici de tota la baixada fins a la Pradera. Però molt contents!

Clavijas de Soaso
Després de tot el dia menjat poc anem a Broto, on els bars i restaurants van tant sobrats que no hi ha manera que trobem un lloc on ens facin un plat calent. Per tant continuem tornant cap a casa i parem a Ainsa, anem a la plaça major i entrem a la pizzeria “La Tea”, on ens fan una de les pitjors pizzes que hem menjat mai!

dimarts, 17 de maig del 2016

Miranda de Sant Pere - Via La Gateta i Via Directa J.B.

És diumenge i ens ho agafem amb calma, són les 11 tocades i pugem cap al monestir. De seguida veiem que potser no ha sigut una bona opció, ja que ben aviat ens trobem amb la caravana típica dels caps de setmana. Acabem de passar el monestir de Sant Benet i ja estem totalment parats. Decideixo aparcar allà mateix, en un replà de la cuneta. 

Fem dos o tres quilòmetres sota un sol de justícia, tot i així veiem que ha sigut una bona decisió, doncs els cotxes no es mouen ni un mil·límetre. Arribats al monestir ja tinc decidit que agafarem el cremallera per pujar a Sant Joan, però justament avui els operaris fan vaga! Tocarà continuar a pota!

Fem una bona suada fins a l'estació de Sant Joan. La Jessi ha imposat un ritme endimoniat, a més a més m'ha fet pujar les dues cordes i tot el ferro a mi ... estic baldat!

Continuem cap a l'ermita de Sant Joan, comencem a pujar pel camí pavimentat que puja a les ruïnes que hi ha a damunt, però de seguida l'abandonem en un revolt pronunciat, seguint les marques blaves a mà esquerre. Anem seguint per un camí força emboscat i abans d'arribar al collet (pas de la Mallanquera) abandonem les marques per un camí poc marcat a mà esquerre. Passem per sobre un llom pedregós i veiem que aquest acaba amb el cim de la Miranda de Sant Pere. Baixem pel costat esquerre fins a peu de via.
El cim de la Miranda de Sant Pere (mapa extret de la ressenya dels Germans Masó)
Començarem fent la via "La Gateta", de Guillem Arias, tota una garantia de trobar forces parabolts i no haver de patir gaire. Aquesta forma part de la seva Trilogia de les tres gatetes, totes tres vies es troben en aquesta mateixa agulla.

http://blogdelguillem.blogspot.com/
La via està totalment equipada amb parabolts de color groc. Deixem les motxilles a peu de via i gaudim d'una escalada sense massa complicacions i perfectament assegurada. La via es fa molt curta, així que anem cap al segon objectiu del dia, la via "Directa JB".

2n llarg de "La Gateta"
La via "Directa JB" puja de dret fins al cim de la Miranda de Sant Pere. La màxima dificultat la trobarem en les tres panxes que haurem de superar, totes elles molt ben assegurades. A la resta de la via la placa és més tombada, tot i així els parabolts hi són més justos i això ens mantindrà atents.

http://sisbemessanapren.blogspot.com
Em faig el valent i començo el primer llarg. M'enfilo decidit cap al primer sostret, que té un color vermell que ja m'indica que em farà pujar la sang al cap. Amb la primera assegurança posada m'enfilo per superar el pas, faig unes quantes temptatives i quan la Jessi no mira em tibo una mica de la següent assegurança, continuo escalant cap al tercer i la dificultat ja va baixant. Faig una petita excursioneta de l'última assegurança, amb un lleuger franqueig cap a la reunió.La Jessi puja com si res, supera el pas amb elegància i diu que "ha estat bé".

Des de la primera reunió
Ara li toca amb ella el segon llarg, que resolt amb solvència. Com que encara no en té prou es passa de llarg la reunió i fa unes quantes voltes pel cim buscant alguna cosa que només ella sap què era ...

Superats els dos passos més complicats
Aquest segon llarg és prou bo. El primer sostret el supero primer amb una bona col·locació, passant de dreta a esquerre i quan agafo una bona pedra blanca faig una bona tibada. Després tenim una placa ajaguda fins al següent pas complicat, que no és difícil però només hi ha un seguro entremig. El següent sostret també me l'haig de mirar, hi ha una llastra a l'esquerre que no fa gaire bona pinta, així que el supero sense ni tocar-la.

Aquesta via és molt més entretinguda que l'anterior i també una mica més exigent (sense passar-nos, que som escaladors mediocres!)

 Més informació:
I una imatge general de totes les vies de la Miranda de Sant Pere:

https://jalknt.wordpress.com

dilluns, 2 de maig del 2016

Pels Camins dels Matxos (17/04/2016)

No sé gaire com va anar, però un dia em vaig emocionar ... i em vaig apuntar als Matxos! 

Els dies van anar passant. Alguna pujadeta a Sant Jeroni, alguna cursa de 20km, una sortideta de 10 o 12 ... Fins que un dia se m’acut mirar de què va això de “Pels camins dels Matxos”. Sembla ser que no era una marxa sinó una cursa de resistència, ho sigui una Ultratrail? Ai ai ai ... cagaleres! Començo a mirar desnivells, quilometratges, ... però on m’he fotut?
Ja som a 17 d'abril a les 6.00h del matí a Torelló. Fem un cafè a un bar de xinos que ha obert expressament per la ocasió, la Jessi em diu que pari de queixar-me. Ens trobem amb el Lluís, que està motivadíssim. També hi ha la Shannon, la Maria i la Laura (que diu que no la farà). Quan veig que també hi ha el Felip encara estic més convençut que aquest no és el meu lloc.

Ens col·loquem al darrere de tot, no fos que ens passés tothom per sobre, i arrenquen els Matxos 2016. M’havien dit que la cursa començava a Bellmunt, així que pensava que començaríem caminant. Res de res, aquí ja tothom surt corrent i de seguida ens quedem endarrere. La Shannon i la Maria corren com llebres, no les puc ni seguir!
Sortida a "destrossu"!
Comencem la pujada cap a Bellmunt. La gent ens empeny a córrer però intento mantenir un ritme ben baix. El Lluís està molt esverat i la Jessi diu que anem massa de pressa. La Shannon i la Maria continuen corrent molt. L’arribada a Bellmunt és prou bonica i ens trobem amb un gran avituallament. Allà també retrobem la Laura, que s’apunta a la festa.

La baixada de Bellmunt és espectacular, enmig d’una fageda amb els corriols recoberts de fulles. Ens ho passem molt bé baixant. Arribem a un altre avituallament i em diuen que la Shannon no s’ha trobat bé i plegarà, la Laura i la Maria estan amb ella. Anem la Jessi, el Lluís i jo cap al Puigsacalm, pujada majestuosa! Fem cim i quan baixem ens trobem amb la Maria. Ha d’haver corregut com un dimoni per atrapar-nos!
El Lluís arribant al cim del Puigsacalm (Foto: Jordi Juvanteny)
Intentant atrapar la Jessi (Foto: Jordi Juvanteny)
Anem baixant al trot fins arribar al tram amb cordes i cadenes. Portem un noi al darrere carregat de trastos de l’avituallament, va tant ràpid com nosaltres amb aquest pilot de quilos a l’esquena. Ens diu que “no tenim ritme”!

A coll de Bracons ens tornem a trobar amb la Laura, que ja s’ha encarregat d’endreçar la Shannon. De seguida arriba la Maria i a partir d’aquí ja anirem quasi tota l’estona junts. La Laura ens fa de llebre i ens va explicant tot el que ens anirem trobant d’ara endavant.

Arribem al Prat de la Vola bastant frescos, portem 6 hores i aquí ens atipem de valent: botifarra i pasta. Tot i que el Lluís es troba unes “amigues” que intenten desanimar-lo, de seguida decidim anar cap a Cabrera.

Tot i que la primera part d’aquest tram es fa una mica avorrida, la pujada a Cabrera és espectacular. Gaudim una mica de les vistes i ràpidament tornem a baixar cap al Prat de la Vola. Hem tardat 2 hores i aquí ja no queda quasi ningú! Ja han desmuntat les carpes i tots els voluntaris estan molt relaxats.

Ara ja comencem a anar tocats. La Laura ens diu que encara hem de fer un parell de pujades “preferides” i mentrestant es distreu bevent una cervesa que ha rampinyat d’algun avituallament.
La llebre i els seus mètodes motivacionals
Passem per un avituallament on ens reben cridant com energúmens. “Va que no us aguanteu!”, crida un, “Jo no que no m’aguanto!” crida l’altre. Mentrestant uns altres es barallen amb un remolc. Ens fem un bon fart de riure i continuem endavant.

A punt d’arribar a l’últim avituallament la Jessi es mareja i ens hem d’aturar una estona. El Lluís, la Maria i la Laura no se n’adonen i continuen sense nosaltres . Quan arribem a l’últim avituallament veiem que no ens han esperat: mamons!

Els últims quilòmetres es fan interminables, pujant i baixant per una llarga cresta fins a arribar al castell de Torelló. A partir d’allà només queda baixar en picat.

Finalment arribem a Torelló, després de més de 13 hores. Han sigut hores de patiment, però també de fagedes, prats, salts d’aigua, rocams i corriols de somni. Els voluntaris totalment bolcats i gent per tot arreu animant. Tornarem?

dilluns, 11 d’abril del 2016

La Pastereta-Via Vilmanbar

El Mundi volia acabar d'aprofitar la temporada de neu i anar a fer esquí de muntanya. A mi em feia molta mandra, així que ja li vaig dir que amb mi no hi contés. Arriba el dijous i sembla ser que no deu haver trobat companyia, em diu que s'apunta al que sigui aquest dissabte (tot i que hi ha molta neu ...).
Ressenya extreta de http://escalatroncs.com
Ens llevem ben d'hora i a les 7.30 ja estem fent el cafè. Porto unes quantes ressenyes de la Pastereta, de la cara Oest i de la cara Est, segons quin temps tinguem podrem triar.

Una mica d'ordre entre tanta xapa
Enfilem camí amunt cap a la Pastereta i ens plantem a peu de via de la via Vilnambar. Aquesta via està totalment a l'ombra, recomanada pels matins d'estiu. Fa fresqueta però considerem que hi estarem bé.

Avui estic una mica espès, així que li demano que comenci ell. El primer llarg sembla el més difícil, tot i que es veu ben cosit de xapes.

El principi del primer llarg té una roca grisa una mica desagradable, el Mundi no s'hi acaba de sentir còmode (masses dies amb esquís als peus). Tot i així de seguida va recuperant sensacions i treu la seva finura característica. Supera uns passets de 6a i s'atura a la primera reunió. En algunes ressenyes recomanen enllaçar els dos primers llargs, però nosaltres som de fer les coses a poc a poc. Ara em toca a mi, així que vaig pujant recuperant les cintes. Trobo que el llarg és prou tècnic de peus i que s'ha d'anar "navegant" per trobar els trams més fàcils.

Primers metres amb la roca una mica relliscosa
Treballant el 6a
El segon llarg comença amb un franqueig cap a la dreta, saltant unes savines. Hi ha un tronc sec que se'm va clavant a la panxa, però no és qüestió de desenganxar-se de la paret! Un cop posada la primera cinta la paret es veu molt vertical, amb els seguros a la vista però semblen lluny! Tot i així m'hi poso i tinc l'agradable sorpresa de trobar uns bons forats que et fan pujar amb total seguretat! Menys mal!
Superant el tram més vertical del 2n llarg
Comença a bufar un vent gelat. Veiem que el sol ja escalfa per tot arreu, però nosaltres estem a la Sibèria! El Mundi arriba a la reunió congelat, diu que té els dits de suro. A mi també m'està començant a calar el fred, així que no perdem temps i comencem el següent llarg.

El tercer llarg comença també molt vertical. Tot i així està prou ben assegurat i superats els primers metres de V+ comença a tombar. El vent continua bufant i veig el Mundi tremolar, ell diu que és del fred ...

Arribem a la tercera reunió i caminem uns metres cap a l'esquerre. Aquí estem arrasarats i entrem una mica en calor!

Arribant al replà de la 3a reunió (al tanto que cauen rocs!)
El quart llarg comença trencat. Primer m'enfilo en un contrafort bastant podrit per arribar a una petita placa vertical. Aquí les assegurances estan una mica més separades, millor no caure ...
Primers metres trencats del 4t llarg
Arribo a la reunió i veig que una mica més amunt hi ha una altra reunió amb xapes blaves, acabo de pujar i la monto allà. Per sort aquí dalt em toca el sol. Sento unes veus i trec el cap a l'altre costat. Hi ha una cordada que ha pujat per l'altre banda, van amb màniga curta! Els hi demano si es pot rappelar des de la via que han fet i em diuen que sí, que amb cordes de 60 arribarem just amb un sol ràppel.

Vistes des de la última reunió
El Mundi puja i ens desplacem cap a l'altre reunió. Muntem el ràppel a la reunió de la via "Petit Four", que es veu prou interessant. Com ens havien dit els companys arribem fins a baix amb un sol ràppel.

La via ens ha agradat molt, és molt mantinguda i molt ben assegurada. La tornarem a fer, però a l'estiu!

Més informació:

dijous, 7 d’abril del 2016

Camí de Cavalls - març 2016

Després de tots els preparatius, finalment el dia 16 de març vam agafar l'avió cap a Menorca.

Localitzem l'apartament que teníem reservat i aprofitem la tarda per visitar Maó. Està tot bastant desert, és temporada baixa i gaudim del ritme tranquil d'un dia "normal" a la capital. Anem de compres al supermercat i ens preparem el sopar i el dinar de l'endemà. Ens concentrem en la difícil tasca de fer les petites motxilles on hem de portar tot el necessari per passar els propers 6 dies.

Al matí ens llevem, disposats a afrontar la primera (i més llarga) etapa de Camí de Cavalls.

Etapa 1: Maó- Port Fornells
Wikiloc etapa1

Abans de tot anem a fer el cafè a la plaça de l'ajuntament, les marques blanques i vermelles estan pintades a les faroles de davant mateix. Entro un moment a la sucursal bancària a recuperar la meva targeta de fitxar a la feina (per error ahir vaig intentar treure diners amb ella i el caixer se la va menjar ...). Passem per l'oficina d'informació per demanar si hi ha algun lloc per dormir a Cala Morell (el final de la nostra segona etapa, on encara no tenim hotel reservat). La noia amb mira com si estigués boig i m'etziba un "Això no és el camino de Santiago, allà no trobareu res obert en aquesta època de l'any!". També ens avisa de que no hem de sortir del camí a Ca la Mesquida, es veu que hi ha una zona militar on juguen a fer el soldat.

L'etapa comença a les afores de Maó, així que primer hem de baixar cap al Port i agafar la carretera cap a Ca la Mesquida. Des del plafó indicador de l'inici de l'etapa fins a l'emblemàtica Ca la Mesquida i tenim uns 5 km per carretera. Caminant per la cuneta se'ns fa molt pesat. Un cop arribats a Ca la Mesquida la Jessi m'obliga a posar-me els pantalons curts i començar a córrer una mica, que ja estava nerviosa. Comencem a trobar les primeres portes menorquines, que ja no ens abandonaran en tot el recorregut.

Millor no passar a territori militar, que juguen a tirar tiros

Anem passat per vàries cales pintoresques, el dia és prou bo així que disfrutem de valent. Anem frescos, correm força a les baixades i trossos més plans. Arribats a Es Grau entrem al Parc Natural de s'Albufera, un dels paratges més bonics del camí. Travessem un munt de platgetes plenes de posidònia seca, altres cales les voregem per l'interior sense acabar-hi d'arribar.

La Torre Rambla (torre de defensa anglesa) i el far de Faváritx al fons

Les platges amb dunes fetes de posidònia seca

Des del Far de Favàritx ens torna a tocar fer un bon tros de carretera. Després d'això ja ens tornem a trobar en un terreny molt més agradable, a vegades a l'interior i d'altres a la costa. L'últim tram de l'etapa 3 es torna a fer molt pesat, travessant les urbanitzacions d'Addaia i Arenal d'en Castell que es fan eternes. A l'Arenal d'en Castell estem secs, no tenim aigua i busquem un bar però està tot tancat. Per sort trobem una font a la platja on omplir les cantimplores!

El far de Favàritx vist entremig de la llenya d'ullastre
L'etapa número 4 acaba a Ca la Tirant però nosaltres tenim l'allotjament a Fornells, així que no hi haurem d'arribar avui. Els últims 3 quilòmetres per carretera se'ns fan eterns. Afortunadament no ens hem d'allunyar gaire del Camí de Cavalls, ja que l'hostal es troba en una urbanització bastant abans del poble!!!

L'hostal està completament buit, només hi som nosaltres. Un cop dutxats ens fa mandra fer els 2km que ens separen del poble de Fornells, així que els hi demanem que ens facin el sopar. Ens diuen que només ens poden oferir una sopa i un pollastre amb patates. Certament no és gaire bo, però després de l'esforç del primer dia i del que ens espera l'endemà només em falta llepar el plat!

Etapa 2: Port Fornells - Cala Morell Algaiarens
Wikiloc etapa 2

Comencem l'etapa que ens ha de portar per una de les zones més feréstegues i deshabitades de l'illa. Ja que no hi ha hagut manera de trobar lloc per dormir a Cala Morell hem decidit retallar l'etapa i acabar a Algaiarens. Un cop allà trobarem una carretera que porta a Ciutadella, on ja hem reservat una nit més a l'hostal que teníem reservat pel tercer dia.

Platja de Cavalleria

Certament aquesta etapa no ens decepcionarà. És una etapa dura amb moltes pujades i baixades i anant a parar en lloc completament perduts. A més a més no ens vem trobar absolutament ningú en tot el dia.

Curioses formacions rocoses que de ben cert les han passat de tots colors

La bonica Cala en Calderer
Arribats a Algaiarens ens trobem en un petit pàrquing que hi ha per deixar al cotxe i baixar a la platja. Resignats agafem la carretera cap a Ciutadella, no sabem si seran 10, 12 o 15 quilòmetres, ens espera una bona tortura! Només portem 10 minuts caminant quan ens atrapa un cotxe. Sense gaire convenciment allarguem el dit polze i l'home frena de cop. Són una parella de francesos que estan de vacances a Ciutadella i ens conviden a pujar. Avui ja hem triomfat! Els hi diem que ens han salvat la vida i ens acabant portant quasi fins a la porta de l'hotel!!!

L'hotel es diu "el Claustre de Ciutadella" i és una mena d'antic seminari situat ben bé al centre. La porta està tancada i hi ha un paperet amb dos telèfons. Truco al primer número i em contesta una noia que em diu que al costat de la porta hi ha una petita capseta, em diu un codi i fent girar les rodetes l'obro, a dins la capseta hi ha la clau per obrir la porta de l'entrada. M'indica que obri la porta i torni a deixar la clau al seu lloc, després que pugi al segon pis. Pugem cap al segon pis pensant que trobarem algú i allà no hi ha ni una ànima, torno a trucar. Contesta una altre noia, em diu que tenim l'habitació número 9, que està oberta amb la clau posada al pany. Li dic que d'acord, però que encara no m'ha demanat ni el meu nom! "No et preocupis, avui només entreu vosaltres", em diu fent-se un fart de riure!

Etapa 3 Cala Morell Algaiarens - Ciutadella
Wikiloc etapa 3

Agafem un taxi que ens porta fins a Algaiarens per uns 14€, el lloc on ahir ens vem quedar. El taxista resulta ser el germà del campió de Super Moto de les Balears, n'està molt orgullós!

Aquesta és una de les etapes que més em van agradar. Comencem per camins interiors fins a arribar a la cala de Ses Fontanelles, a partir d'aquí tornem a vorejar la costa. Ben aviat ens trobem amb uns grans penya-segats.

Penya-segats prop de Cala Morell
Arribats a Cala Morell abandonem una mica el camí per vorejar tota la costa. També aprofitem per vistar la necròpoli de coves excavades a la roca.

Sortint de Cala Morell
A partir d'aquí la vegetació desapareix i entrem en un paratge desolat. Només amb rocs i arbustos a una banda i el mar a l'altre. Espectacular. Aprofitem per tornar a córrer, el terreny és molt planer però no et pots despistar ja que està tot ple de pedres punxegudes. També ens trobem molts murs de pedra i barraques.

Pedra, murs de pedra i barraques de pedra, la tònica de la part nord-oest de Menorca
Arribem a punta Nati, on ens arribem fins al far per reposar una estona.

Altre cop tornem a córrer seguint la tònica dels últims quilòmetres, pedres i més pedres fins a arribar al Morro de Sa Falconera, on dinarem.

Vistes des del morro de Sa Falconera amb el far de punta Nati "very far"

Baixem cap a Calespiques, on ens despertem del somni tornant altre cop al dur asfalt per arribar altre cop a Ciutadella, on tornem a l'humil hotel del centre.


Etapa 4 Ciutadella - Cala Galdana
Wikiloc etapa 4

Aquesta etapa comença amb bastant asfalt, passant per moltes urbanitzacions fins al Cap d'Artutx. Tot i així trobarem paratges ben bonics, per on ja comença a haver-hi gent passejant pels petits camins costaners.

Sortim de Ciutadella per urbanitzacions i trams de camí arran de mar, el paisatge continua sent quasi desèrtic. Tornem a aprofitar per córrer, ja que el camí és pràcticament tot pla.

Trobarem petits trams arran de costa prou bonics
A partir del cap d'Artutx ens trobarem amb algunes de les cales més emblemàtiques de l'illa, on de ben segur a l'estiu no es pot ni passar. Passem per la Cala des Taialer i ens aturem a l'emblemàtica Cala Turqueta a dinar.

La Cala Turqueta
Travessem la Cala Turqueta i ens endinsem al bosc. Ens desviem un momentet per visitar la Cala Macarelleta i després la Cala Macarella, que travessem ben bé pel mig. Una bona etapa ben variada, a estones per dins un bosc frondós i d'altres visitant les platges que anem trobant.

Finalment arribem a Cala Galdana. Tot i així hem de buscar una casa de turisme rural que queda una mica allunyada, cap a l'interior. Mirem el mapa i tenim dues opcions: seguir per la carretera o enllaçar una sèrie de pistes forestals. Com que és més curt, decidim anar per les pistes. De seguida ens trobem la primera barrera, que després de dubtar una mica botem. Després una altre, que també botem. Portem uns 20 minuts caminant i veiem que no ens dirigim cap on toca, així que tornem endarrere. Per sort trobem un homenet vestit amb unes botes més grans que ell i una càmera de fotos amb un objectiu de dimensions gegantines. És un caçador de fotos d'ocells. Li demanem com ho hem de fer per anar cap a Binisaid i a mida que ens ho va explicant es va embolicant més. Finalment aconseguim entendre'ns i agafem un altre camí. Ens fem un fart de botar portes tancades, esperant que en cada moment ens surti un menorquí enfurismat però no és així i aconseguim arribar al nostre destí!

A Binisaid ens rep un home si més no curiós. Ja ens havia trucat feia DOS DIES per demanar-nos què volíem per sopar! Com és normal, dos dies després ja tenim altres preferències i li fem canviar, de manera que l'home s'atabala i la seva dona també. Tot i així tenen bona voluntat i ens fan un bon sopar.

L'home ens diu que l'endemà al matí ja ens portarà fins a Cala Galdana en cotxe, que si l'haguéssim avisat també ens hauria vingut a buscar ..."a buenas horas mangas verdes!"


Etapa 5 Cala Galdana - Cala en Porter
Wikiloc etapa 5

El Sebastià ens té preparat un bon esmorzar i ens va vigilant de reüll des del sofà mentre mengem. Així que estem s'aixeca com un coet i ens porta cap a Cala Galdana.

Altre cop ens posem a seguir les fites del Camí de Cavalls. Arribem a Cala Mitjana i baixem a veure-la de prop. Ens hem desviat una mica del camí i veiem unes altres senyals de fusta que ens porten a vorejar la costa, així doncs que les seguim. El camí és bastant espectacular, tenim tota l'estona al mar a sota els peus i passem per les Cales de Trebalúger, Fustam i Escorxada, fins que altre cop ens tornem a trobar amb el Camí de Cavalls.

La Cala Fustam i els indicadors que anirem seguint una bona estona
Arribem a Sant Tomàs i ens toca fer un bon tros de passeig marítim. Tot i que només són uns 6km fins a Son Bou, aquest tram se'ns fa prou pesat. Arribats a Son Bou agafem uns senders que van arran de grans murs de pedra seca. Tot i així aviat s'acaben i ens tornem a trobar en un entremat de pistes forestals encaixonades entre petites propietats fortificades.


Arribats a Cala en Porter anem a l'hotel que havíem reservat. L'hotel té un estil barroco-modernista ... ésa dir que és molt lleig. Tot i així l'habitació està prou bé. Ens passem la tarda en un pub anglès mirant com uns illencs-anglesos juguen a dards, la resta de la urbanització està totalment deserta.

Etapa 6 Cala en Porter - Maó
Wikiloc etapa 6

Etapa final que "s'ha de fer", per completar tot el recorregut íntegrament. Després de veure l'illa per totes bandes, aquesta és la part menys espectacular i més urbanitzada. Per sort finalment no ha plogut, tot i que les previsions deien que ho faria.

Deixem enrere Cala en Porter amb un cel ben gris
La primera part del recorregut ens fa endinsar per camins prou bonics, combinats amb trams de pista que es fan una mica avorrits.


Visitem Binibéquer vell, un poble de pescadors prefabricat que és una mena de Poble Espanyol per guiris. Per variar encara està tot tancat, així que passem ràpid. A partir d'aquí i fins a Maó ens espera una bona etapa de patiment, per urbanitzacions i carrers quasi tota l'estona. Si no fos per la il·lusió de completar tota la volta sencera a l'illa, segurament ens hauria valgut més la pena agafar un autobús.

Torre de vigilància que trobarem en alguna escapadeta fora de les urbanitzacions

dimarts, 5 d’abril del 2016

Camí de Cavalls (preparatius) - març 2016

El "Camí de Cavalls" és un sender de Gran Recorregut que recorre tota l'illa de Menorca per la seva perifèria. Obert en la seva totalitat des del 2010, el podem recorre parcialment o en la seva totalitat. Sens dubte una molt bona manera de descobrir Menorca i les seves fotogèniques cales, però també els seus barrancs, penya-segats, boscos i conreus. 


Aprofitant aquesta Setmana Santa hem anat a gaudir del Camí de Cavalls sense presses però sense encantar-nos, fent trossos corrent i d'altres caminant.

Després de comprar els bitllets d'avió i el corresponent plànol i guia Alpina tocava organitzar les etapes. El fet de ser temporada baixa ens va complicar una mica el tema de l'allotjament, ja que algunes zones estaven totalment desertes amb tots els establiments tancats. Actualment l'illa no disposa de refugis i s'ha de pernoctar en hostals o cases de turisme rural.

El camp base el vam muntar a Maó, als apartaments Royal Life. Allà disposàvem de cuina per preparar alguns àpats i també ens van deixar guardar les motxilles amb tot l'equipatge que ens sobrava. Amb una petita motxilla de 20 litres en vaig tenir de sobres per passar tots els dies i així anar ben lleuger.

L'organització va quedar així:

Etapa 1: Maó- Port Fornells
Allotjament: Hostal Port Fornells 

Segons la Guia Alpina es corresponia, més o menys, a les següents etapes:
  • 1 Maó - Es Grau (10km)
  • 2 Es Grau - Favàritx (8,6km)
  • 3 Favàritx - Arenal d'en Castell (13,6km)
  • 4 Arenal d'en Castell - Cala Tirant (10,8km)

Etapa 2: Port Fornells - Cala Morell
Allotjament: No en vem trobar

Segons la Guia Alpina es corresponia, més o menys, a les següents etapes:
  • 5 Cala Tirant - Binimel·là (9,6km)
  • 6 Binimel·là - Els Alocs (8,9km)
  • 7 Els Alocs - Algaiarens (9,7km)
  • 8 Algaiarens - Cala Morell (5,4km)

Etapa 3: Cala Morell - Ciutadella

Segons la Guia Alpina es corresponia, més o menys, a les següents etapes:
  • 9 Cala Morell - Punta Nati (7km)
  • 10 Punta Nati - Ciutadella (10,5km)

Etapa 4: Ciutadella - Cala Galdana
Allotjament: Agroturisme Binisaid

Segons la Guia Alpina es corresponia, més o menys, a les següents etapes:
  • 11 Ciutadella - Cap d'Artrutx (13,2km)
  • 12 Cap d'Artrutx - Cala en Turqueta (13,3km)
  • 13 Cala en Turqueta - Cala Galdana (6,4km)

Etapa 5: Cala Galdana - Cala en Porter
Allotjament: Hotel Sa Barrera

Segons la Guia Alpina es corresponia, més o menys, a les següents etapes:
  • 14 Cala Galdana - Sant Tomàs (10,8km)
  • 15 Sant Tomàs - Son Bou (6,4km)
  • 16 Son Bou - Cala en Porter (8km)

Etapa 6: Cala en Porter - Maó
Allotjament: Apartaments Royal Life

Segons la Guia Alpina es corresponia, més o menys, a les següents etapes:
  • 17 Cala en Porter - Binissafúller (11,8km)
  • 18 Binisafúller - Punta Prima (8,1km)
  • 19 Punta Prima - Cala de Sant Esteve (7,3km)
  • 20 Cala de Sant Esteve - Maó (6km)

A l'hora de la veritat vem seguir quasi tot el planning, excepte la segona etapa. A Cala Morell no hi havia res obert, així que vam haver d'improvisar.

Si voleu més informació, podeu comprar el mapa de l'Alpina on està tot molt ben explicat. També hi ha molta informació a la web Descobreix Menorca